dimecres, 29 d’abril de 2009

VICPRESIDENT BAIX CAP CONCEPTE


De la mateixa manera que dies enrere demanava a crits el retorn de Johan Cruyff, reivindico ara el retorn de Joan Gaspart. Quants records de l'amic Joan que (com va dir en més d'una ocasió Sergi Pàmies) era tres persones al mateix temps: vicpresident baix cap concepte (parlo en gaspartià eh! o en gaspartienc?), amic Joan i Joan boix noi. Quantes nits d'hecatombes blaugranes d'entre les quals l'amic Joan ressorgia per damunt de la mocadorada tot fent gala del seu abrandat sentiment culer i, dret com un espantaocells aguantava estoicament a la llotja l'escridassada de l'afició culer. I quina mostra de valor aquell dia en què quatre exaltats l'esperaven a la terminal de l'aereoport per cantar-li les quaranta i ell, que no, que no, que jo no vull sortir per la porta del darrere, que jo he de donar la cara hombre! Quina nit aquella en la qual al Santiago Bernabeu després de guanyar la Copa van sonar quatre o cinc vegades els èpics acords de l'himne del Barça mentre el nostre màrtir recorria la gespa de Can Madrit a grans gambades (de pel·lícula d'Almodóvar!). Quina nit aquella en la qual banyador en collonera va remullar el cul al Tàmesis! Quin jorn tan plaent aquell en el qual en un japonès perfecte que ni Murakami igualaria deia que Rivaldo no es vendria. Però sobretot, quin dia tan esplèndid aquell en el qual, l'amic Joan (que ja començava a remenar les cireres als hotels HUSA -no ho confongueu amb els USA! No, you can't) va prestar els seus pantalons a John Lennon la nit del famós concert de The Beatles a Barcelona l'any 1965!


Torna Joan, l'afició et necessita!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada