diumenge, 23 de maig del 2010

INICIS, MIRACLES i OBRES D'ART

Quan recuperis tots els fragments

d'aquest naufragi que és la memòria,

d'aquests parracs ja no en direm corbates

i d'aquesta espelma ja no en direm llum.


Tot torna a començar; Mishima




Caço aquestes meravelles en tècnica fílmica en el camp del videoclip http://www.youtube.com/watch?v=rLvwCLQMZ-s&NR=1; http://www.youtube.com/watch?v=5GXYU6pR5Fs. L'adaptació que aquesta gent han fet d'una escena d'Ordet del director danès Carl Theodor Dreyer per al tema Tot torna a començar de l'últim disc de Mishima fa glaçar la sang; els decorats són pràcticament iguals i el vestuari és idèntic. Però el que sorprèn més és sens dubte l'exactitud i fidelitat dels moviments que fa David Carabén i la resta de la banda respecte a l'escena de la pel·lícula de Dreyer; un autèntic mirall!

Menció especial mereix la instrumentació del tema. Són evidents els ressons èpics que provenen directament dels referents musicals de la banda: de Radiohead, i sobretot dels grans líders de l'indie francès (Dominique A i Benjamin Biolay). I fixeu-vos en la lletra, en perfecta consonància amb el fragment de la pel·lícula: la resurrecció de la noia entesa com l'inici d'una nova vida, d'una nova etapa; i de fons, la idea de la fragilitat de la memòria i de la necessitat de continuar vivint malgrat les adversitats: "d'aquesta espelma ja no en direm llum". Tot torna a començar.

Publicat per a Cap comentari:

diumenge, 9 de maig del 2010

TOREROS SÍ/ TOREROS NO


Després d'uns dies de no piular, ara no puc deixar de parlar (bé, d'escriure!) i avui torno com als vells temps, amb dos escrits en un dia! Bé, doncs ara remenava per la xarxa en cerca d'informació sobre la Movida madrileña dels vuitanta i el Senyor Wikipedia m'ha fet saber que aquest any en fa vint-i-cinc de l'aparició dels grans Toreros muertos del no menys gran Pablo Carbonell. Els recordo a la Bola de cristal en què sempre guanyava l'escabellada (o hauria de dir escablada? i és que tenia el cap ple de cables!) de la Bruja avería (com podia ser que sempre se'n sortís amb la seva aquell adefessiu!). Bé, el cas és que jo no hi copsava la crítica implícita a la societat i la política de l'època que posava de manifest aquell programa. De més gran vaig recuperar tots aquests materials quan ja tenia evidentment una altra manera de processar la informació. Doncs bé, que fa vint-i-cinc anys de l'aparició d'un grup que deia que s'havia batejat amb aquell nom perquè en aquelles èpoques l'índex de defuncions dels toreros a l'Estat espanyol havia arribat a cotes insospitades. Anys després, concretament el 1992, Pablo Carbonell decidia desfer el grup després d'haver-se col·locat fins a la bandera a dins d'una furgoneta. Van dir que tornarien però jo no n'he sabut mai més res o bé no he sabut estar atent a la suposada tornada l'any 2007. El Senyor Wikipedia diu que només es té constància de tres reaparicions de la banda a dalt dels escenaris: el 14 de juny de 2007 a Madrid, el 3 d'agost a A Coruña i l'11 d'agost del mateix any a Torregrossa (Lleida). Es diu també que probablement a l'octubre van oferir un altre concert a València.

Bé, tant és. Ara que... qui sap si un dia haurem de reclamar al Congrés "madrilenyu" que aprovin la reaparició d'aquests toreros!


Enllaço dues peces emblemàtiques i impagables de la banda, i en directe!!!!




Publicat per a Cap comentari:

WORD HURTED (I beg you pardon?)

Apa! D'entrada ja em permeto vilment de traduir paraules que NO S'HAN DE TRADUIR! on s'és vist de cometre aquest crim lingüístic amb el mot "lletraferit"! En fi, és el que té això de "pretendre" ser original.


Al blog del programa L'hora del lector, d'Emili Manzano , hi han penjat avui aquest vídeo de l'individu que teniu a la foto desdoblat però en el seu altre jo de Senyor Mongeta. http://www.youtube.com/watch?v=RyDY0hiMZy8. Jo què voleu que us digui, aquest torracastanyes sempre m'ha posat molt nerviós (paladí com sóc jo des de sempre dels Monty Python) i més quan me l'imagino trobant-me'l en una biblioteca i veient-lo esternudar al damunt d'un exemplar del Tirant lo Blanc posem per cas. És per això que proposo una altra peça més lluïda (que em sembla que fa temps ja vaig enllaçar en aquest mateix blog -perdoneu la meva memòria de peix un cop més!-), ara amb el gran python John Cleese al costat i on almenys, el torracastanyes no hi fereix cap lletra!




Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)