MÚSICS, ARXIDUCS I RECEPTES DE CUINA

D'aquí a una setmana justa actua a Badalona el grup escocès Franz Ferdinand. Tot remenant de nou a You Tube trobo una curta però divertida entrevista que li va fer Craig Ferguson, presentador d'un late show a la cadena nordamericana CBS, a Alex Kapranos, líder de la banda i autor del llibre de receptes de cuina Sound bites. Són especialment divertides les picades d'ullet que es fan Ferguson i Kapranos quan parlen de la seva terra nadiua comuna i d'igual manera és curiosa l'anècdota sobre la identificació que a França van fer del nom de la banda amb el nom del seu líder. I de fons, la raó de l'elecció del nom del grup (perquè van triar el nom de l'arxiduc d'Àustria i hereu del tron de l'Imperi Austrohongarès?). El desllorigador, a la tirallonga que adjunto.

http://www.youtube.com/watch?v=NQfOhD5mwpw

EL JUGADOR DE DIBUIXOS ANIMATS

Un dels primers partits de futbol que recordo haver vist a la televisió va ser un Argentina-Camerun que inaugurava la Copa del món de 1990 a Itàlia. Fins aleshores no havia prestat mai gaire atenció a l'"opi del poble" perquè a casa tampoc no es respirava una passió futbolística desaforada (el meu avi era soci del Barça però anava al camp només de tant en tant i com que no tenia gaire personal al voltant que tingués la caritat d'acompanyar-l'hi, va decidir vendre's el carnet). Doncs bé, en aquella Copa del món hi va jugar un Maradona que ja començava a fer catúfols (tot i que només tenia trenta anys!) i dos jugadors que, per a la pràctica de l'esport, començaven a tenir més anys que Matusalem: l'un, Roger Milla que jugava precisament amb Camerun amb trenta-vuit anys i l'altre, Peter Shilton, porter titular de la selecció anglesa que aleshores en tenia quaranta. Recordo que al meu germà i mi ens sorprenia d'allò més veure com a homes d'aquesta edat encara els quedava corda per estona sabent que, en general, la vida professional dels futbolistes sol tenir data de caducitat abans de fer els quaranta. Shilton va arribar a allargar la seva carrera fins l'any 1997; és a dir, que no va penjar els guants (com es diu en argot futbolístic) fins als quaranta-vuit anys (jugant però al Leyton Orient de la quarta divisió anglesa, diguem-ho tot).

Ahir llegia a l'Sport que Romario ha decidit tornar a jugar a futbol amb quaranta-tres anys en un equip de la segona divisió brasilera, l'Amèrica de São José do Rio Preto. El baixinho, a qui en una ocasió Jorge Valdano va batejar com "un jugador de dibuixos animats", va optar per tornar-se a abillar de curt amb l'obectiu d'homenatjar el seu pare difunt que hauria volgut veure jugar el seu fill a les files d'aquest club modest. Evidentment, Romario ja no és aquell jugador que ens meravellava tot trencant-li la cintura a l'exdefensa del Reial Madrid Rafael Alkorta amb la famosa "cua de vaca", aquell jugador que acariciava la pilota i amb suavitat traçava una paràbola per damunt dels porters i feia gol, aquell jugador que corria el mínim possible (la llei del mínim esforç) però que posava el peuet en el moment oportú i sobretot, aquell jugador que, amb tota la barra del món, gosava dir-li a Johan Cruyff que si ell no feia el tronera pels puestos l'endemà no rendia prou (el millor del cas és que efectivament, era així!). Després d'haver aconseguit marcar el gol número mil ara ja fa potser un parell d'anys, Romario és com una mena de Déu (de menys categoria però) maradonià al Brasil. Aquesta setmana, després de "redebutar" amb l'Amèrica, va ser enfilat a les espatlles dels seus companys i "afusellat" pels fotògrafs mentre la torcida festejava la victòria del seu equip i el seu ascens a la primera divisió de la lliga brasilera. Es veu que Romario no ha descartat de continuar jugant l'any que ve al màxim nivell amb l'Amèrica. Em temo però que caldrà que li greixin bé les juntures així com resar perquè algun defensa destraler no me li enviï la cama a Can Pistraus, això si no volem que el nostre "dibuix animat" acabi com el maldestre coiot del Correcamins (bip, bip!).

http://www.youtube.com/watch?v=O6xWNrSNpwg

UN COP DE PUNY DAMUNT LA TAULA

Davant de les costants agressions a les llibertats del nostre poble, davant dels insults directes d'aquell que en certa època va anar coix per causa d'un tret en una cama i davant dels retllalls injustificats a un Estatut per part d'uns magistrats de qui me n'estlviaré els adjectius que els escaurien; davant de tot això, la reaparició de Pere el Gran perquè hi posi ordre és d'allò més oportuna. Llàstima que darrerament no estigui gaire bo de salut.

http://paper.avui.cat/article/cultura/178685/pere/gran/sortira/la/tomba.html

ÉS QUAN T'ESCOLTO QUE HI VEIG CLAR...

...i quan llegeixo l'esplèndida entrevista que et feia ahir Bibiana Ballbè a la contraportada de l'Avui (http://paper.avui.cat/article/ultima/178200/josep/punti.html) perquè les meves de diòptries, Josep, es mantenen estàtiques (com l'home pauribià). I no sóc encara prou curt de vista però sí prou boig (menys que tu probablement) per demanar a crits la teva reaparició amb la teva banda que ara, els teus "suposats" hereus volen revifar amb unes versions que, com sempre mai no s'aproximaran a l'esssència d'allò imitat. I això no vol dir que no tinguem bons músics al nostre país però falta aquell punt d'originalitat en les lletres (amb permís de Sant Quimi!) que escrivies tu i els de la teva troupe.

Umpah-Pah és immortal!

http://www.youtube.com/watch?v=pH_weJ6l7-c

http://www.youtube.com/watch?v=diZHp4w9LAI

ELS TESTOS S'ASSEMBLEN A LES OLLES o QUE SANT PERE S'ESPERI ASSEGUT

Però s'assembla més a la mare (la Birkin). Del pare (Gainsbourg/Gainsbarre) em sembla que només n'ha heretat les orelles. De la mare la llengua, la tradició del genuí pop anglès, la classe i sobretot, la bellesa física. I heus ací el primer senzill del seu nou disc fet amb la col·laboració d'un altre mestre de mestres, aquell del tall de cabells diabòlic (http://www.youtube.com/watch?v=PbnRepWm6M0).

http://www.youtube.com/watch?v=KP-nVpOLW88

PERDONI, I AQUÍ QUÈ HI FARAN?

Aquest migdia amb una companya professora, hem vist com uns obrers esventraven a cop de piconadora un tram del carrer Mallorca (ai las, la nostra Barcelona permanentment en obres!). Doncs bé, just al darrere dels operaris hi hem pogut veure un ampli estol de jubilats (bàsiament homes) que que els agombolaven. Ja va sent un costum veure avis contemplant les obres (ara ja no juguen a petanca -o hi juguen menys-) i saber del cert que estan al corrent d'allò que es fa aquí, allà i més enllà. He respectat sempre molt els jubilats (el meu pare n'és i he vist plegar veles -laboralment parlant, entenem-nos- companys i companyes de feina) que, sabedors que tenen encara uns quants anys per endavant, es ben calcen les sabates de caminar i se'n van a voltar món. D'altres prefereixen no moure's gaire i fer vida d'ermità, instruir-se i conrear la seva immensa saviesa de la qual nosaltres els joves no acabem de fer-ne mai prou cas. El més curiós però és la rapidesa amb la qual se'ls activa el ressort tafaner a segons quins dels nostres jubilats tan bon punt passen a ser-ne. El meu pare forma part d'aquest col·lectiu, coneix totes les obres del barri (quina plaça estan perforant per fer-hi el túnel de la nova línia 9 del metro, a quin carrer canvien les voreres perquè la gent gran fa massa temps que hi caminava malament, quina botiga han desmantellat per posar-hi un Cash Converters, etcètra, etcètera, etcètera -et aux armes-) i la meva mare ja fa temps (fa més de cinc anys que fa el bon vivant) que va rebatejar-lo com l'"arquitecte" de casa.

En aquest estat de coses, l'Ajuntament de Barcelona acaba d'estrenar un anunci extraordinari en el qual, amb respecte i de manera simpàtica i entranyable, es dóna veu als nostres savis barcelonins http://www.youtube.com/watch?v=5MfksoCmBiM; uns savis que han vist canviar constantment la nostra ciutat sense prou temps per assimilar-ne les modificacions i sobretot, sense prou temps per pair la desaparició del seus espais de joventut.

GAINSBOURG, GAINSBARRE ET CAETERA

Journaliste: quel est votre héros de roman favori?

Gainsbourg: Charlie Brown

Journaliste: quel est votre musicien favori?

Gainsbourg: Mon cul

Journliste : quel est votre oiseau préféré?

Gainsbourg: L'hélicoptère.

Journaliste: quelle est votre couleur préféré?

Gainsbourg: La caca d'oie

Hi ha qui el veia com un pervertit, com un masclista recalcitrant i com un embriac oportunista que sabia estar en el lloc oportú, en el moment oportú i sempre envoltat de la dona més atractiva del moment. D'altres el veien com un pobre home, com un provocador sense classe, malgirbat i pudent i qui el veia com un dégueulasse sense suc ni bruc, sense la classe dels vieux chansoniers. I finalment, hi ha qui el veia com el gran provocador capaç de cremar un bitllet de 500 francs en directe a la televisió ("Això que faig és il·legal però jo ho faig") i quedar-se tan ample, d'acarnissar-se amb els "moteros" a Harley Davidson of a bitch, de fer trontollar les conviccions nacionalistes franceses amb la versió transgressora de La Marsellesa amb Aux armes et caetera i finalment, capaç d' aconseguir que un tema seu fos prohibit en països com ara Itàlia o Espanya pel fet que s'hi sentien gemecs orgasmàtics (Je t'aime... moi non plus).

Doncs del geni pòtol, brut, alcohòlic, transgressor i fastigós se n'estrena una pel·lícula biogràfica a finals del mes de gener de 2010 i ja en podem veure les primeres imatges. El més sorprenent de la pel·lícula, que recrea la vida de Serge Gainsbourg des de la seva infantesa al París ocupat pels nazis fins a l'assoliment de l'èxit i lapopularitat dels 60, 70 i 80 i el seu posterior declivi, és l'extraodinària semblança física de l'actor protagonista (Eric Elmosnino-a la fotografia-) amb el gran geni. Potser és una mica més prim, però ja us dic ara que si quan vaig ser a la Rue de Verneuil (chez-Can Gainsbourg) m'hi hagués trobat el senyor Elmosnino passejant-s'hi amb un cigarret Gitanes als llavis, ja us asseguro que m'hauria agafat un cobriment de cor. Mireu vosaltres mateixos el trailer de Gainsbourg (vie heroïque) i sabreu de què us parlo.

http://www.youtube.com/watch?v=lgSPG15JJA8

Adjunto també tres videos d'allò més provocadors ( hi incloc el seu gran i més polèmic tema).

http://www.youtube.com/watch?v=sHiMDB19Dyc

http://www.youtube.com/watch?v=gcH85MVzH_o

http://www.youtube.com/watch?v=Q4BMmwcE9Mk