Al genial programa Herois quotidians, Empar Moliner i la seva troupe van emetre un gag que manifestava la nova desesperació de les llars catalanes. Amb l'arribada dels televisors de pantalla plana, veien com ja no podien deixar-hi al damunt aquells objectes de decoració inservibles que amics i familiars els portaven de record dels viatges que havien fet. La parella protagonista del gag acabava engiponant una repisa de fusta que instal·laven damunt del televisor. Problema solucionat i felicitat recuperada.
D'aquests fòtils en diem "bibelots", un nom tan bonic com oblidat del nostre vocabulari habitual. A França en diuen exactament igual i tinc entès que hi ha qui té per tals objectes una veneració absoluta. Qui no té familiars, amics o coneguts que no siguin uns apassionats fervents dels bibelots? Quantes vegades no us han portat de Montserrat una Moreneta tota negra i daurada, un plat-cendrer de Roma o de París o unes castanyoles d'Andalusia? Jo tinc força amics que quan van de viatge són carn de canó de les botigues de sovenirs però, tot i que és ben cert que la seva frisança per comprar tota mena d'objectes impensables és granítica a més no poder, també és veritat que tot allò que m'han portat de fora m'ha estat de gran utilitat (un punt de llibre imantat del museu d'El Prado, una postal de l'Atomium de Brussel·les, un disc introbable d'un músic introbable, etc.). Aquí esclar, ja no estariem parlant doncs de bibelots. Però... ai las! i a aquells que els han encolomat aquests objectes en algun moment de la seva vida què, eh? Doncs si conserven el televisor de l'any 1973 rai però si s'han modernitzat, doncs... potser han hagut de traslladar les figuretes a la cisterna del vàter!
Aquests últims dies però ha aparegut com un bolet (aprofitant la temporada propícia) un altre heroi quotidià: Massimo Tartaglia a qui els polític italians titllen de "pertorbat". I ca! Tartaglia està en plenes facultats mentals i no ens n'adonem de la proesa que ha dut a terme! Amb la seva agressió a Berlusconi, ha arribat a salvar-nos d'una esperable matança col·lectiva a familiars i amics. Massimo Tartaglia ha revaloritzat com aquell que no vol la cosa la utilitat del bibelot. L'Avui deia avui que el suposat pertorbat (que, senyor Berlusconi, no era cap parlamentari de l'esquerra) va fúmer-li el mastegot a Il cavaliere amb una estatueta d'alabaste però que també se li va trobar una punxa de plexiglàs, un encenedor de cuina, un petjapapers de quars, un Crist de guix de trenta centímetres i un esprai urticant. Butal! Tartaglia es va assegurar bé el tret! Deuria pensar que: "calla, si no li faig una cara nova amb l'estatueta, que almenys no faci curt en quant a armament alternatiu" i apali, en una pujada d'adrenalina anarquista deuria decidir arreplegar tots els bibelots de la seva santa mare fanàtica de Benet XVI a fi de fer-ne potencials armes llancívoles.
Ara que corren aquests aires de poca entesa amb Madrizzzz, us convido a fer com el nostre nou heroi. Catalans! Anem tots a la caçera, bibelots en mà, de magistrats que esquarteren estatuts i de polítics casposos i fatxes!
