dimecres, 2 de desembre del 2009

EL CEL POT ESPERAR-SE (O NO)


Segurament ja deveu haver vist el nou anunci de Nespresso del sempre atractiu i perfecte George Clooney en què, abans de quedar ben esclafat per un piano de cua, es troba al bell mig d'un paradís tot blanc i a les portes del qual, fent de jutge-guardià, hi ha un no menys impecable i blanc John Malkovich que proposa a Clooney un tracte: et torno al món dels vius si em passes els seus "potets" de Nespresso. I dit i fet, el piano s'esbocina de dalt a baix en plena vorera. http://www.youtube.com/watch?v=pzemrtCnm3g Doncs bé, al YouTube circula una altra versió de l'anunci que desconec si s'ha emès per televisió (almenys jo no ho he vist). En aquesta variant el nostre home, encisat pels plaers celístics, pensa que què caram, que els bombiin als del món terrenal que aquí hi tenen de tot "veràs", que si pau, que si tranquil·litat, que si no hi ha productors, que si no hi ha agents, que si hi ha "angeletes" espaterrants, i on sobretot s'hi pot ben assaborir el cafè. Ara que... quan se'ls acabi bé que hauran de tornar a baixar oi? Conclusió, que el paradís no pot esperar-se. Pel meu gust però hi faltarien alguns llibres cabdals com ara la Divina comèdia (la tercera part en especial esclar) i les confessions de Sant Agustí.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada