D'acord que aquesta gent escrivint no són (o eren- recordem que es van separar-) Shakespeare, d'acord que fent solfa no són (o eren) Bach i d'acord que no són (o eren) una mostra de simpatia sense aturador; però és que si haguessin posseït tots aquests requisits ja no hauríem pogut parlar d'una banda de rock amb totes les lletres. Ara bé, quan als germanets Gallagher se'ls acut tocar i cantar per separat, la cosa varia lleugerament; i si no, fixeu-vos en com sona en directe aquest tema, el títol i la lletra del qual semblen fetes a mida pel "germà manta" dels Galagher (Liam). Sense ser tampoc un prodigi de creativitat, quan el cervellet de la banda (Noel, el "germanet pencaire") rutlla i decideix que no tocarà amb l'altre paparra al costat, pels escenaris hi corren uns altres aires.
Per cert, The importance of being idle, pertany al penúltim disc de la banda el títol del qual fa que, com que aquest parell de torracastanyes de Manchester són aficionats a encadenar baralles una rere l'altra, no et puguis refiar mai de si entren o de si surten i de si marxen o de si es queden. El disc es diu Don't believe the truth. Santa paciència!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada