diumenge, 21 de novembre del 2010

POSTISSOS

Si los pelos fueran realmente importantes, estarían dentro del cerebro.

Eduardo Galeano



Com a conseqüència del remarcable èxit que tenia el meu bon amic Adam Adonis entre les dones a causa de la seva notòria bellesa física, vaig decidir de quedar amb ell un dissabte a la tarda en una coneguda cafeteria de Barcelona. Jo havia començat a sospesar la possibilitat de fer-me fer un empelt capil·lar i una reducció d'estómac i havia llegit alguns articles que parlaven de tota mena d'intervencions a preus prou econòmics. Com que hi tenia prou confiança en l'Adam, estava disposat a preguntar-li si creia convenient que em sotmetés a una d'aquelles intervencions a fi de llimar les meves imperfeccions físiques. Quan li vaig haver exposat el problema, sense pensar-s'ho ni un segon va esbramegar:


-I ca! Tros de salvatge! Que no ho veus que te m'esguerraries del tot si fessis aital heretgia! Els homes i les dones hem de ser naturals i conformar-nos amb allò que tenim. Ni pensaments de posar-te postissos o retocar-te el cos, em sents? Et gastaries massa diners i al final tindries la sensació que no hi hauries guanyat pas gaire. L'important és ser bona persona i estar bé amb tothom. Quina rellevància té ser gras o sec, alt o baix, pelut o pelat si s'està tan bé de salut com tu? I amb això de les dones no t'hi capfiquis, home. Jo he tingut cert èxit, no t'ho negaré, però no cal que et digui que hi ha moltes més coses que poden fer que una dona es fixi en tu.


Les paraules de l'Adam em van animar de cop i, emocionat, vaig clavar-li un parell de clatellots d'amistat a la madíbula. La meva sorpresa va ser majúscula quan, com a conseqüència de la intensitat amb la qual vaig fúmer-li el clatellot, vaig veure que en dècimes de segon li va caure un ull dintre del cafè americà que havia demanat.

4 comentaris:

  1. En una cabriola mental sense massa explicació raonable acabo de fer un enllaç entre el teu estirabot blocaire i aquest poema d'Angel González http://www.poesia-inter.net/ag69030.htm

    ResponElimina
  2. Aclareixo, posa Victoria, però sóc Sara Manrique. No es que tingui doble personalitat, es que quan em vaig crear el compte al blog li vaig possar el nom d'un personatge d'una novel.la. I aclarit això faig el comentari:

    Jajajja. Molt bó Carles, molt irónic! Endavant continua escrivint que et continuarem llegint. ¿Ja has començat Nivell D? Bé, si de cas de nivells ja parlem millor al face, je, je.

    Una abraçada!

    Sara Manrique

    ResponElimina
  3. M'ha agradat molt. Ja tens una seguidora més. Una salutació,
    ANA

    ResponElimina
  4. Carles, el teu text té cara i ull;-)
    Ara només falta la versió francesa de la qual m'havies parlat!

    ResponElimina