dilluns, 30 de març del 2009

UN ANY SENSE PALAU

Has marxat de sobte i a corre-cuita
i al bosc d'arrels profundes
te n'has anat de vacances,
però ha brotat saviesa, amistat i lluita
i al bosc d'arrels profundes
hi ha un nou pi amb tres branques.



Plany; Francesc Ribera "Titot" i Eudald Camprubí





Fa una mica més d'un any que ens vas deixar, mestre. Fa una mica més d'un any que vaig tenir l'atreviment de llegir uns versos teus en una aula. Fa una mica més d'un any que almenys vaig provar que hi hagués algú que s'interessés per tu i la teva obra més del que van interessar-se mai els altres quan tu encara eres viu. I també fa una mica més d'un any que a aquells que t'hem pogut llegir se'ns menja l'enyor.



JO EM DONARIA A QUI EM VOLGUÉS


Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés
d'aquest donar-me: com si ho fes
un jo de mi que m'ignorés.


Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de meu no me'n quedés
en el no-meu que jo en rebés.


Jo em donaria per un bes,
per un de sol, prô que besés
i del besat em desbesés.


Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés:
com una almoina que se'm fes.


Josep Palau i Fabre

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada