Quan érem canalla ens feia gràcia aquell nen que tenia les orelles més grosses que els altres, ens en reiem pobrico! (jo m'hi solidaritzava perquè, de petit tenia les celles juntes i també patia l'oprobi de les masses).
Quan érem canalla, si a l'escola ens carbassejaven o a casa no volíem menjar-nos un plat, posem per cas, de bledes; la mare ens deia "Mira que si no et menges les bledes t'estiraré les orelles".
Quan érem canalla també ens reiem d'aquell friki que movia les orelles i li deiem que tenia molt poca feina per dedicar-se a aquella mena d'"oficis" pagats a cent pessetes pels tiets que venien a veure "el nen" diumenge a la tarda.
Ara que ja no som tan "canalla", les orelles han perdut tota connotació negativa:
SOM CAMPIONS D'EUROPA!!!!!!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada