Ha arribat el gran dia. Ja en parlava fa unes setmanes: avui divendres apareixen dos fenòmens culturals de masses amb un aspecte temàtic comú. D'una banda, s'estrena la versió cinematogràfica d'Els homes que no estimaven les dones, basada en la novel·la homònima d'Stieg Larsson i amb Noomi Rapace al capdavant en el paper de la combativa Lisbeth Salander. I d'altra banda, es posa a la venda el nou disc de Bebe (Y punto), el meu amor platònic. El punt comú entre Larsson i Bebe ja el sabeu:la lluita contra la violència de gènere. En un cas se'ns exposa a través de la ficció literària (però que es basa en uns fets reals) i en l'altre a través de les cançons (també basades en fets reals). Larsson i Bebe, Bebe i Larsson són l'expressió de la lluita contra les injustícies i tot i que avui, en una entrevista a El País http://www.labebebellota.com/ la cantant extremenya diu que ha volgut descansar per evitar que d'aquesta manera l'encasellessin (jo ho interpreto així), crec que continua il·lusionant-nos i meravellant-nos amb el mateix optimisme i la mateixa força amb què ens va sorprendre quan va publicar Pa fuera telarañas.
Calen doncs més Larssons, més Salanders i més Bebes per mirar d'erradicar d'una vegada aquests abominables crims contra les dones perquè és increïble que això, encara ara, ens ho puguem trobar sense necessitat d'haver de viatjar gaire lluny.
Aquí teniu un tastet del seu nou single (La bicha). Fixeu-vos bé en la lletra; és tot un cant a la vida i tot envoltat amb els ritmes manuchaoístics de la música dels bars de tapes i de la gent obrera i vital.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada