Dies enrere vaig comprar-me la darrera novel·la de Flavia Company, L'illa de l'última veritat. El text narra la història del doctor Prendel que, abans de morir per causa d'una malaltia terminal que l'atenalla, decideix confessar un secret amb el qual ha conviscut durant molt de temps; es tracta d'un secret que té relació un naufragi que ell mateix va patir. Doncs bé, després d'haver-ne llegit el principi i, sense fer una prèvia reflexió, vaig posar el penúltim disc del músic francès Dominique A, L'horizon. La primera cançó du el mateix nom de l'àlbum i el més curiós del cas és que la peça també parla de naufragis i fenòmens en alta mar (juro que no ho vaig fer expressament). El tema en versió d'estudi fa posar la pell de gallina però la versió en directe fa glaçar la sang; teniu la sensació que sou ben bé al mig de l'oceà. I és que l'encadenament de loops que arriba a fer aquest home fa que sentiu sons que no hauríeu pogut mai imaginar que poguéssin sortir d'una guitarra. He tingut la immensa sort de veure aquest tema interpretat per Dominique A i la seva banda però també l'he vist sol amb la guitarra i fent les filigranes que podeu veure en el vídeo que enllaço a sota. Engrandiu la pantalla i apujeu el volum al tram final del viatge, feu-me cas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada