A França es diu que és l'hereu de Serge Gainsbourg (les comparacions són odioses). Té planta i grandeur i és un charmant enfant terrible que canta als luxes i al "bonvivantisme" (perdoneu que m'hagi tret aquest substantiu de la màniga) com Gainsbourg. I com Gainsbourg té un posat arrogant i xulesc. L'un però anava sense afaitar i feia ferum d'alcohol i l'altre va repentinat i reclenxinat, l'un anava amb vestidures malgirbades i l'altre va abillat de manera mil·limètrica i calculada. Ara bé, als dos els veureu fumar en pràcticament totes les fotografies i fent de l'acte de brandar el cigarret un senyal més del seus respectius encants.
I aquest de la fotografia, l'hereu, el deixeble, l'aprenent; aquest, exparella de la filla de Marcello Mastroianni (Chiara Mastroianni) i músic virtuós, va venir a tocar a Barcelona fa un parell de setmanes i jo me'l vaig pedre per raons laborals. Alguns crítics diuen que el concert va ser memorable. Lògic. Sobren les paraules si podem paladejar llepolies en directe com la que enllaço al capdavall de l'escrit.
El Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans dóna com a definició a l'adjectiu "superb" el següent: D'una magnificència, d'una bellesa que imposa. I curiosament, la mateixa entrada ens remet a "superbiós" que vol dir (en paraules del senyor DIEC): Que té supèrbia o que revela supèrbia; és a dir, que té excessiva estima a si mateix i que va en contra dels altres. Vaja! Quin oxímoron tan atuïdor! La bellesa artística normalment no menysprea!
Bé, és igual; jutgeu vosatres mateixos si aquesta obra d'art en imatges és superba, superbiosa, ensuperbida o en súper vida!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada