Torno de passar un parell de setmanes a Nord enllà. El meu Nord enllà (Bèlgica i Holanda) és la civilització i la organització pensada al mil·límetre; és el progrés, la modernitat i la solidaritat; és la gentilesa i l'amabilitat dels vilatans que, sense esperar-vos-ho en absolut poden parar-vos i demanar-vos si us poden ajudar a trobar (us veuen plànol en mà i mirant els borinots que passen amb un pam de boca que us delata) qualsevol església amagada entre canal i canal.
El meu Nord enllà és també la combinació de la modernitat arquitectònica amb la tradició del lloc on sou, és poder veure sofisticats gratacels babelians combinats amb raconets tradicionals de visita turística obligada com ara aquell bust del nen que fa pipí a l'aire (le Manneken). El meu Nord enllà és el senderi circulatori practicat a força de magistrals cops de manillar, però també és la pau que respireu en veure els canals i les casetes de conte de fades arran de mar als pobles costaners (Volendam). És a més a més les olors embriagadores dels excel·lents productes de pastisseria o de l'oferta de lactis i derivats que podeu trobar a cada cantonada; i és... per què no dir-ho, la no menys embriagadora olor que podeu sentir si us passegeu pel Barri Vermell de la capital, l'olor d'aquesta herba que us relaxa i us fa somriure si en consumiu en excés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada