COMPROMISOS

Dilluns, el discurs de Jaume Cabré en rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes em va omplir d'alegria.

Divendres, la mort de José Saramago em va omplir de pena. Els escriptors compromesos amb la literatura són, per extensió, persones compreses amb la vida"

"Veritat i compromís"; Eva Piquer. Publicat al diari "Avui" el dia 21 de juny de 2010

Aquestes són les paraules que encapçalen l'article d'avui d'Eva Piquer a la contraportada de l'"Avui". És ben veritat. La literatura i aquells que ens en servim (o bé creant-la o bé difonent-la) tenim un compromís amb la vida i mirem a través de les paraules d'injectar-ne als cervells necessitats o als cervells que ja en tenen però que en volen més. "Escriure llibres no és com arreglar aixetes. Els llibres són paraules i idees amb un poder transformador" diu Piquer al seu article tot tenint en compte les paraules del mestre Jaume Cabré al discurs que va pronunciar després d'haver-li estat concedit dilluns passat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (http://www.youtube.com/watch?v=n8K6LkNTNAI). I sí, els llibres transformen; només cal haver gosat un cop haver-ne obert un i haver-se predisposat a gaudir-ne per quedar indefectiblement atrapat dins del seu poder transportador. Això no vol dir que tots els llibres aconsegueixin aquest efecte òbviament i és per això que convé saber triar (tot i que no sempre és fàcil, us calen essencilment bons amics que hi lluquin!).

Sovint ens queixem que la nostra societat és poc lectora o que sí que n'és però que essencialent es dedica a cruspir-se volumots com lloses de fàcil digestió. Però és que el problema no és pas del lector ras (aquests termes es confonen massa sovint) sinó dels autors, dels editors, dels professors, que, massa sovint no venem prou bé el producte. Se'ns restringeix la llibertat de poder oferir al públic "poc lector" textos amb qualitat literària; sembla que per por que aquest públic "poc lector" no entengui els textos proposats i que els trobi feixucs, intrincats i avorrits. Gran error, immens error, colossal error! Cal proposar textos en què el lector s'hi hagi d'esforçar mínimament perquè d'entrada ens és impossible de saber com reaccionarà (pot ser que allò que li feu llegir l'apassioni!)! Per molta gent, la dificultat a nivell lèxic, semàntic, temàtic que pot amagar un text és a vegades un estímul i un repte. Cal doncs provar, proposar i vendre; el compromís de l'autor és el primer que cal tenir en ment perquè és ell el principal encarregat de distreure el lector (les paraules són seves) i aquest escriptor és l'encarregat de passar aquest compromís al crític o al professor que h de mirar de convèncer també amb la paraula (escrita o dita).

I amb aquest compromís hi va estretament lligat el respecte: el de l'autor és primordial; ha de bastir un text del qual sap que serà llegit per algú, un algú que dedica uns minuts, unes hores, uns dies a intentar desxifrar-ne el contingut. Per tant, l'autor no pot fer perdre el temps al lector. Com molt bé ha dit Jaume Cabré en els seus assajos sobre el procés de l'escriptura, l'autor en posar-se a escriure només ha de redactar allò més imprescindible per a la trama de la novel·la posem per cas; no pot escriure ni un mot de més que no faci una funció necessària per a la bona comprensió del text. I en segon lloc, se li ha d'exigir respecte al crític envers el lector (un respecte semblant al que ha de posar en pràctica l'autor) perquè també aquest gastarà part del seu temps i part del temps d'aquell que el llegeix en intentar convèncer aquest segon que, el llibre que recomana (o no) pot trastocar-li els esquemes. I per últim cal apuntar el respecte per part del professor que, amb l'oralitat dels mots té al davant un auditori que l'escolta, que voluntàriament assisteix a les seves classes i que per la raó que sigui vol que ser informat i vol aprendre; altrament podria ser a la platja a l'estiu o fent una xocolata amb xurros a l'hivern sense la nosa de tenir un llibre a les mans del qual probablement pensa que pesa massa i que conté massa lletra; un error de procediment, que, com deia, no és pas seu.