Avui fa deu anys que va morir un dels grans "monstres" de l'escena catalana. Avui fa deu anys justos que va morir el pare dels trincos, dels buenafuentes, dels flavians, dels bertos, dels "crackòvics" (o "crackovians"?) i polonesos varis. Avui va morir un senyor que, amb aquell català del poble farcit de castellanismes entranyables, deia que no volia sortir a escena perquè no es trobava bé. Avui fa deu anys justos que va morir aquell senyor que trucava al barber Peret i s'hi discutia perquè havia gosat dir-li perico (és a dir, aficionat del R.C.D.Espanyol -ai, que no se m'enfadin els companys i companyes pericos, que en tinc diversos!). Avui fa deu anys que es va morir el gran còmic que fins i tot quan s'equivocava (producte de la seva manera de fer, congènitament atribolada) feia gràcia i, avui fa deu anys que va morir un senyor al qual Josep Pla va dedicar fins i tot un dels seus impagables "Homenots".
Gràcies Joan Capri!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada