PER ENFILAR-SE PER LES PARETS

Trobo al Youtube aquesta raresa de l'exlíder dels Pulp, Jarvis Cocker. Si sou gent que perdeu la paciència amb facilitat no el mireu (que faríeu una carisseria!) però si us trobeu que esteu apagadots i heu de fotre un cop de puny damunt la taula i deixar anar quatre mecàgons, cliqueu aquí al dessota i que us pugi l'adrenalina i la mala llet! I finalment, per aquells que sou uns panxacontents potser us farà gràcia i tot!

http://www.youtube.com/watch?v=oP2bRqYVqxo

MURILLO

Avui t'he vist tot desangelat. No m'has reconegut; natural. Encara recordo quan el meu germà i jo érem nens: tu i la teva dona us afanyàveu a saludar-nos cada vegada que ens veieu enfilar el carrer de l'Oblit de camí cap a l'escola. No ens coneixíeu de res a nosaltres dos, però coneixíeu la mare i ja n'hi havia prou. M'explicaven a casa que durant els durs anys cinquanta vau passar massa necessitats i que una tieta meva us donava la robeta pel vostre nen, en Jeromín, que havia quedat petita al seu fill. M'explicaven també que en Jeromín va coincidir l'escola amb un altre parent meu i que com que les dues famílies ja es coneixien els dos nens van travar amistat des del primer dia. M'expliquen que tots dos anaven d'una casa a l'altra, que compartien cotxets, cromos de la lliga de futbol i còmics d' El Capitán Trueno.

Però avui t'he vist desangelat i sol. Fins no fa pas gaire ella t'acompanyava. Xacrosa i amb l'esquena encorbada, en prou feines podia caminar i ja no tenia forçes ni per subjectar la bossa; sempre la hi duies tu al braç dret perquè a l'esquerre, plegat en un angle de noranta graus, s'hi recolzava ella. Avui el braç dret el duies lliure i l'esquerre a la butxaca. La vida ara per tu ja només és una plàcida espera cap a la mort. T'he vist desangelat però no trist. La teva cara semblava dir que mira jo encara sóc aquí, orfe, mancat d'ella que tant m'estimava, però sóc aquí. No et sé veure sol Murillo, no et sé veure sol; encara no. En entrar al metro m'he de treure un kleenex de la buxaca i eixugar-me els ulls tot dissimulant perquè ningú no em vegi plorar.

Aquestes dues peces són per tu Murillo.

http://www.youtube.com/watch?v=8Z3PZ0s52YM

http://www.youtube.com/watch?v=BxTF_lcKQ2c

AVE FLORENTINO!

Perquè és el nou emperador del món del futbol. Apa! 94 quilos per Cristiano Ronaldo, més els 65 de Kaká, més els 48 que es pgaran per David Villa i tot sumat: 207 MILIONS D'EUROS! Caixa cobri! Avui els diaris esportius catalans es pregunten d'on redimonis deu treure els pistrincs (nota: el substantiu "pistrinc" no pareix al DIEC però sí a l'Alcover-Moll. S'hi diu: Diners en llenguatge d'argot o molt familiar. Si, ja ho sé que el que diu l'IEC va a missa, però és que m'agrada la paraula "pistrinc" què voleu que us digui!). Doncs això, d'on treu els pistrincs l'emperador Florentino? De l'especulació immobiliària?, De negocis bruts? Del dessota de la catifa del seu despatx? De la guardiola (SI HOME! QUÈ MÉS VOLDRIES TU FLURENTINU QUE TENIR EN PEP A LA BANQUETA!!!) en forma de porquet que té a la taula? La qüestió és que aquest pájaru ha pogut comprar els cromos amb què tot el madririsme somiava, per molt que s'hagi desdinerat. Jo ja he començat a sentir els primers culers patidors (el culer que anava a veure als anys vuitanta els quatre partits del Gamper-quan encara feien semifnals, tercer i quart lloc i final-, cantava l'himne tot esgargamellant-se i es fotia un entrepà de butifarra a la mitja part tot acompanyat d'un bon trago de vi que duia en una bóta de pell) que em diuen que ai, ai, ai que aquest Rumaldu i aquest Caca la saben remenar, que sí sí que el Barça ens ho ha guanyat tot aquest any però que ja vuràs com l'any que ve fotran la fi del cagalàstics! Refotre, quina por noi! Que no us en recordeu que tenim en Xavi, l'Iniesta i en Messi naltros? Au va, que els dic, prò que no veieu que aquests madrilenyus no sabran que fer-ne de tants davanters? Com els col·locaran al camp tants jugadors que ocupen la posició de mig camp en amunt? Això a mi em recorda una època en la qual tot això dels llibres no m'interessava gaire (ai quins pardalets devia tenir al cap!) i em passava tardes i tardes jugant amb el PC FÚTBOL i amb el qual podies no només jugar els partits més espectaculars que et passessin pel magí sinó que també podies fer de Florentino i vendre i comprar els jugadors que et semblava. A mi sempre em passava el mateix, gastava més del que es pot gastar perquè venia poc i comprava els davanters més cars. De primer els feia jugar tots alhora encara que els hagués de posar de porter! (o carai! jo volia tenir onze tios qe em fessin trenta gols per temporada jo!) I tot això sense cap mena de criteri. Lògicament, com que havia estirat més el braç quue la màniga, doncs... feia entrar el club en números vermells i sempre acabaven despatxant-me (m'ho tenia merescut per burro!). Doncs amb Florentino potser passa el mateix. Tinc la sensació que tard o d'hora el polvorí blanc fotrà un pet com un aglà; a més a més, ningú no ha pensat que tants galls al galliner, tants Kakás i Kokós poden acabar estirant-se els cabells (a ca nostra encara recordem què va passar amb en Ronaldinho)? I si no, el temps dirà!

MOLTES GRÀCIES!

Sempre recordaré el dia 9 de juny de 2009 com un dels dies més feliços de la meva vida.

Moltes gràcies a tots els meus alumnes del nivell S3 que tant m'heu facilitat la feina. Gràcies a: Lien Alcalá, Elizabeth Beber, Lourdes Bravo, Isabel Cardiel, Marisa Carrió, Gemma Celdrán, Mercedes Gonzalo, Mercedes Gómez, Rosalía Hidalgo, Francesco Massucco, Gloria Moncada, Maria Monté, Estela Moreno, Toni Muñoz, Pilar Navarro, Jorge Núñez, M.José Oliver, Anna Oriola, Montserrat Prats, Janet Ramírez, Esther Rodríguez, Antonio Romeo, Pilar Sales, Noelia Saquete, Stephanie Sweet i Montserrat Valero.

I no m'oblido dels quatre alumnes que vaig tenir a l'S2 i que per raons d'horari laboral no van poder coninuar amb el grup. A vosaltres també us duré sempre al cor. Gràcies a l'Edita Martínez, el Jordi Maulión, l'Eva Palacios i la Marta Plazas.

Tots plegats m'heu ajudat a ser més bon professor i millor persona.

APARTEU LES CRIATURES!

Perquè quan ens ajuntem els filòlegs més val no ser-hi gaire a prop. Celebrem a Manresa els trenta anys d'un company de la universitat. Entre els assistents som un bon munt de filòlegs amb el cap a la lluna però afortunadament, també hi ha gent amb bona salut mental que s'encarreguen, quan comencem a anar tous, de posar-nos a lloc. Al bell mig del clímax d'eufòria provocat per l'efecte de la ingesta del nèctar de la vinya, se'ns acut de començar a fer jocs de paraules i, sense aturador ni vergonya provem de fer frases amb el mot "pla". Entre glop i glop arribem a proferir: "Ara pla! Pla que l'has llegit pla en Pla; si PLÀcticament mai no has PLAnificat de llegir-lo, PLAntígrad!". Al nostre costat, una xicota ben maca i espavilada ens mira amb cara de quatre i pensa qui són aquests bojos! Per foruna (o per desgràcia?) encara no havíem mamat prou; per tant, "amunt i crits i endavant les atxes" que en un obrir i tancar d'ulls ja tornem a fer brandar la copa. Ara ens plau de fer anagrames al més pur estil Màrius Serra i no parem: com més xarrupem més se'ns activen els mecanismes verbívors fins que un dels nostres savis il·luminats se'ns bloqueja i ens diu: "Bé vaja, ara no se m'acut quin anagrama podríem fer de Pompeu Fabra!"; "oh i tant!" que dic jo, "Ja el tinc: FA POMPA BREU!". La noia maca i espavilada ja no sap on amagar-se; té tota la raó. Ai si ens veiés en "Peius"!

ELS ATRIBUTS DE TOPOLANEK

Ja comencem a conèixer els espectacles que ens ofereix setmana sí setmana també Silvio Berlusconi. Aficionat a les orgies i les bacanals (que cadascú faci el que li sembli) va quedar altre cop amb el cul a l'aire quan ahir El País feia públiques unes fotos d'ell en plena festeta a la seva mansió de Villa Certosa (Sardenya). Evidentment, l'emperador Silvio emprendrà d'immediat accions legals contra el diari per fer públiques unes fotografies que envaeixen, diu, la seva vida privada. D'altra banda, il cavaliere s'ha afanyat a dir també que allò a ell no el posa gaire nerviós, que les fotografies en qüestió són d'allò més innocents (doncs si tan innocents són perquè cal posar denúncies innecessàries si és que no creu que allò realment pot perjudicar-lo?) i que al capdavall, la premsa estrangera no la llegeix gaire gent.

En qualsevol cas, la gràcia de les fotografies hem de trobar-la en la curiosa imatge de l'exprimer ministre de la República Txeca Mirek Topolanek que apareix nu però amb la cara pixelada; o el que és el mateix, ensenyant-nos clarament el penis. Es diu que s'ha pogut identificar Topolanek gràcies a la pulsera blanca que llu al braç dret i que li va regalar, diu El País, l'expresident dels Estats Units George W.Bush. El mateix Toplolanek es veu que ha confirmat que el senyor de la fotografia és ell però que la imatge ha estat retocada; El País especifica que el polític no explicita per on i com ha estat retocada. A mi em sembla que si volem continuar tibant el fil per aquesta banda caldria que es fes una entrevista urgent a la seva dona que ella segur que li deu haver reconegut l'entrecuix. Tot això em recorda una escena extraodinària de la no menys genial sèrie Siete vidas en què una de les protagonistes, la Carlota, anava al ginecòleg. Figurava que el metge que l'atenia havia estat un antic xicot i que ni l'un ni l'altra sabien que tornarien a veure's les cares. En l'escena que us dic, ella està ajaguda en una llitera amb les cames obertes i el metge entra a l'habitació sense alçar la vista d'uns papers que du a la mà. De cop, el ginecòleg se submergeix de cap a l'entrecuix (tapat) de la dona i en veure-li altre cop el sexe d'aprop exclama Coño Carlota, eres tú! i llavors sí que decideix mirar-li la cara. En resum, apel·lo doncs altre cop a les dones de Topolanek i de Berlusconi com les úniques amb ovaris per engegar-los una bona puntada de peu als atributs.

L'AMOR ÉS A L'AIRE I A L'AIGUA!

Tants anys preguntant-nos si la felicitat i l'amor existien... doncs, au! (que no vol dir ocell -per molt que love is in the air) i la resposta la té l'eutròfic Pedrals (que per ser-ho en essència haurà de multiplicar messiànicament el peix de la cançó! de la mateixa manera que aquest any s'han multiplicat els gols de l'autèntic Messi(es)). A mi m'agrada especialment el vers que diu l'amor tanmateix és coixí i és cop de mall. Insuperable!

http://www.youtube.com/watch?v=vMIW4Qg5Onw