Perquè quan ens ajuntem els filòlegs més val no ser-hi gaire a prop. Celebrem a Manresa els trenta anys d'un company de la universitat. Entre els assistents som un bon munt de filòlegs amb el cap a la lluna però afortunadament, també hi ha gent amb bona salut mental que s'encarreguen, quan comencem a anar tous, de posar-nos a lloc. Al bell mig del clímax d'eufòria provocat per l'efecte de la ingesta del nèctar de la vinya, se'ns acut de començar a fer jocs de paraules i, sense aturador ni vergonya provem de fer frases amb el mot "pla". Entre glop i glop arribem a proferir: "Ara pla! Pla que l'has llegit pla en Pla; si PLÀcticament mai no has PLAnificat de llegir-lo, PLAntígrad!". Al nostre costat, una xicota ben maca i espavilada ens mira amb cara de quatre i pensa qui són aquests bojos! Per foruna (o per desgràcia?) encara no havíem mamat prou; per tant, "amunt i crits i endavant les atxes" que en un obrir i tancar d'ulls ja tornem a fer brandar la copa. Ara ens plau de fer anagrames al més pur estil Màrius Serra i no parem: com més xarrupem més se'ns activen els mecanismes verbívors fins que un dels nostres savis il·luminats se'ns bloqueja i ens diu: "Bé vaja, ara no se m'acut quin anagrama podríem fer de Pompeu Fabra!"; "oh i tant!" que dic jo, "Ja el tinc: FA POMPA BREU!". La noia maca i espavilada ja no sap on amagar-se; té tota la raó. Ai si ens veiés en "Peius"!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada