L'única manera que he trobat per equilibrar memòria i oblit és convertir la seva presència en una segona pell. Em passa sovint, amb ell. "On és?", penso, sense adonar-me que el porto posat.
És com amb les ulleres de llegir. Les busques, imprescindibles, i de sobte t'adones que les portes penjant. Això és, exactament. Un record tan present que si t'hi fixes bé, s'assembla molt a un oblit.
Imma Monsó; Un home de paraula
T'he tornat a veure, precisament avui que anava a veure Vacaciones de ferragosto http://www.youtube.com/watch?v=Ln3JEcUeClQ. Un cop cabada la pel·lícula, em ballava pel cap la idea de com podem arribar a ser-ne de fenicis amb vosaltres, la gent gran. No crec que vagis a veure la pel·lícula Murillo; et faria mal veure l'escena final dels tres-cents euros.
Avui semblaves una mica més alegre; caminaves àgil i amb una empenta sorprenent, com si tornessis a tenir vint anys. La mà esquerra la duies a la butxaca com sempre però a l'altra hi duies una carpeta de cartró.
M'ha semblat veure't menys trist, Murillo. Has aconseguit desfer-te del dolor i la buidor que et va provocar la pèrdua de la teva dona? Has decidit encarar la vida tot aprofitant cada minut i cada segon com fan les senyores de Vacaciones de ferragosto? No podré posar-me mai al teu lloc Murillo. Procura que els anys no et siguin una càrrega i que aquells que t'estimen siguin sempre al teu costat. Els joves hem de fer cas de la vostra saviesa, de la saviesa autèntica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada