Ahir, els floreros... perdó, els Prínceps d'Astúries visitaven Girona per assistir a l'acte de constitució de la Fundació Príncep de Girona. Allò que convé remarcar amb més èmfasi però (i que encara no s'ha comentat prou) és que els Prínceps van quedar-se tancats vit-i-cinc minuts a l'ascensor del Palau de Congressos. En una de les edicions d'ahir del Telenotícies de TV3 l'alcaldessa de Girona Anna Pagans, comentava que l'enclaustrament havia estat d'allò més anecdòtic i divertit i que els que eren dins de l'ascensor (els Prínceps; José Montilla; el president de la Fundació Gala-Salvador Dalí, Ramon Boixadós; un escorta de la Casa Reial i la mateixa Anna Pagans) no van posar-se en cap moment tan nerviosos com els que eren a fora i que per una escletxa els anaven donant ampolletes d'aigua. Pagans va comentar també que davant d'una situació tan particular, Montilla va comentar faceciosament que ell ja s'havia quedat tancat en una ocasió a l'ascensor de la redacció de La Vanguardia tot escortat d'un estol de ministres.
No puc arribar-me a imaginar què rediantre devia passar dins l'ascensor en qüestió i si a partir de l'anècdota d'en Monty, el Príncep Felip va engrescar-se a narrar als assistents es seves aventures militars. En qualsevol cas, el que sí que sé és que van perdre una oportunitat d'or per fer-se amics de debò. Quants i quantes no heu somiat mai de quedar-vos tancats i tancades a l'ascensor (ep! excepte aquells que tingueu claustrofòbia o que no tingueu ascensor a casa!) amb aquell veí o veïna de l'àtic que fa tant de goig? Aquestes ocasions, en les quals pots conèixer gent i qui sap si iniciar més que una senzilla amistat, no es donen massa sovint (per no dir mai). Ahir els carallots que van quedar enllaunats a l'ascensor no van aprofitar una ocasió única. Fixeu-vos-hi bé: sis persones es queden tancades en un espai en el qual d'aire n'entra més aviat poc; al principi les anècdotes i els acudits de l'Eugenio poden fer certa gràcia però quan la tempertura puja i la gent sua com a garrins el més sensat és començar-se a despullar sense cap mena de vergonya i per molt honorable que se sigui. Primer pots començar desfent-te el nus de la corbata, després et pots treure el rellotge, descordar-te els botons de la camisa i el botó dels pantalons i per acabar, treure't les sabates. De la resta ja te'n vas desempallegant pràcticament sense pensar; això sí, tot el procés de desabillament l'has d'anar seguint mentre vas repetint fins la sacietat que noi en aquest espai l'aire comença a ser irrespirable. Un cop conills ja no cal que parleu més, ja podeu passar directament a l'acció dir. Ara bé, quan us rescatin haureu de procurar vestir-vos tan ràpidament com us sigui possible i, sobretot, us caldrà apagar d'immediat els cigarrets perquè ja se sap que als espais tancats no hi deixen fumar. Maleïdes lleis!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada