Aquest migdia, abans d'anar a treballar, mirava l'entrevista del "TVist" que li feia Elisabet Carnicé a Jordi Ríos (l'imitador de John Cruyff, Sergio Ramos o Ferran Monegal al Crackòvia i al Polònia). Trobo que aquest senyor és un còmic tan immens com els grans Oriol Cruz, Pep Plaza o Carlos Latre. No obstant, no puc evitar que, en contemplar-lo sense mquillatge el meu cervell n'associï la cara amb la d'un individu donat a la vida reposada i mandrosa. M'explicaré. Sovint relacionem la gent del món de la faràndula amb el món de la vagància i ens omplim la boca dient que caram, aquell paio sí que viu bé; només treballa dos dies a la setmana i de ben segur que es lleva a quarts d'una (fixeu-vos que pressuposem una cosa de la qual no podem estar-ne segurs a menys que coneguem el personatge en qüestió!). No sé si el senyor Jordi Ríos es lleva a quarts d'una quan no fa de l'altre jo del seleccionador català i si és mandrós o no (avui al "TVist" deia només que li agrada molt llegir al vàter). En tot cas (i sense fer cas de les meves primeres impressions) tant és, no us sembla? Mentre faci bé la seva feina rai! Jo personalment sóc del club dels "antimandrosos"; entenc que hi hagi gent a qui li agradi això de ben ajeure's al sofà i deixar que les hores passin amb dolça galvana sense fer absolutament res, però jo no em sé estar quiet; m'he de bellugar d'un lloc a un altre, he d'anar fent coses i sobretot he de tenir el cap ocupat per sentir-me útil. No em sé estar massa estona sense fer res, què voleu que us digui.
En fi, que visca l'ofici del no fer res, de la vida ociosa però senyors, avall el parasitisme! No em feu com aquest senyor que canta a aquest parasitisme i, permeteu-me dir ,a aquesta gran dosi de barra del protagonista de la lletra que diu que li sap greu però que només té dos peus i que no li demanis gaires impossibles (impossibles per ell esclar!). El músic és en Thomas Fersen, un cantautor francès que aquí pràcticament no es coneix. Aviso que tant la música com la lletra de les seves peces són molt fluixetes però, aquesta cançó en especial (vulgar fins a l'extenuació) només podia ser d'aquesta manera si es té en compte allò que diu la lletra (que també anexo).
PD: per qui no entengui el francès, feu-vos-la traduir i no us hi emprenyeu massa! (ja aviso que la lletra és dolenta, però repeteixo, no podia ser de cap altra manera).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada