Aquest migdia amb una companya professora, hem vist com uns obrers esventraven a cop de piconadora un tram del carrer Mallorca (ai las, la nostra Barcelona permanentment en obres!). Doncs bé, just al darrere dels operaris hi hem pogut veure un ampli estol de jubilats (bàsiament homes) que que els agombolaven. Ja va sent un costum veure avis contemplant les obres (ara ja no juguen a petanca -o hi juguen menys-) i saber del cert que estan al corrent d'allò que es fa aquí, allà i més enllà. He respectat sempre molt els jubilats (el meu pare n'és i he vist plegar veles -laboralment parlant, entenem-nos- companys i companyes de feina) que, sabedors que tenen encara uns quants anys per endavant, es ben calcen les sabates de caminar i se'n van a voltar món. D'altres prefereixen no moure's gaire i fer vida d'ermità, instruir-se i conrear la seva immensa saviesa de la qual nosaltres els joves no acabem de fer-ne mai prou cas. El més curiós però és la rapidesa amb la qual se'ls activa el ressort tafaner a segons quins dels nostres jubilats tan bon punt passen a ser-ne. El meu pare forma part d'aquest col·lectiu, coneix totes les obres del barri (quina plaça estan perforant per fer-hi el túnel de la nova línia 9 del metro, a quin carrer canvien les voreres perquè la gent gran fa massa temps que hi caminava malament, quina botiga han desmantellat per posar-hi un Cash Converters, etcètra, etcètera, etcètera -et aux armes-) i la meva mare ja fa temps (fa més de cinc anys que fa el bon vivant) que va rebatejar-lo com l'"arquitecte" de casa.
En aquest estat de coses, l'Ajuntament de Barcelona acaba d'estrenar un anunci extraordinari en el qual, amb respecte i de manera simpàtica i entranyable, es dóna veu als nostres savis barcelonins http://www.youtube.com/watch?v=5MfksoCmBiM; uns savis que han vist canviar constantment la nostra ciutat sense prou temps per assimilar-ne les modificacions i sobretot, sense prou temps per pair la desaparició del seus espais de joventut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada