Fa un parell de dies passava amb una companya de feina per la zona del final de la Rambla just per davant del Centre d'art Santa Mònica. Tots dos havíem d'agafar el metro a Drassanes per anar a fer classe a dos llocs diferents. Devien faltar uns cinc minuts per les sis i ens va sorprendre veure al bell mig del carrer una massa de gent embogida abillada amb samarretes de colors i que que gesticulava i es movia d'una manera del tot mancada de raó. "Potser deuen estar filmant un anunci" vam comentar (hi havia càmeres). No és la primera vegda que ens trobem amb aquesta mena de concentracions en aquesta zona de la ciutat (la meva companya i jo fem la mateixa ruta dos dies a la setmana). A les ja de per sí innates efervescències i tragins de la Rambla (estàtues humanes, turites suecs, individus que s'hi passegen com Déu nostru sinyó els va portar al món, camells i prostitutes) ja hi hem vist aterrar-hi policies, músics, actors i directors de cine, càmeres, fotògrafs i periodistes. Allò però era diferent: què collons feien aquells energúmens cridant al mig del carrer com si els estiguessin escorxant mentre brandaven els braços cel amunt? Doncs es tractava d'una performance cultural, un espectacle més de la nostra Barcelona in que ens estan pintant darrerament (tot això, si voleu que us sigui sincer, d'in no en té res. Ho dic perquè quan viatges una mica a l'estranger te n'adones realment de què és de veritat estar in sense fer el ridícul). Això de la performance ho vaig saber però més tard (la meva companya i jo vam ser a temps de submergir-nos tot esparverats a les profunditats del metro al moment precís que l'èxtasi col·lectiu començava a xarbotar), concretament quan a l'Ànima, del Canal 33, la Bibiana Ballbè, en Toni Puntí i en Jofre Font ens explicaven què representava tot aquell sidral. Doncs bé, es veu que dijous, més de 500 joves es van trobar al final de la Rambla per muntar una performance amb la qual s'inaugurava el festival de cultura i creativitat digital Artfutura que precisament s'acaba avui diumenge. Divendres, La Vanguardia deia que Más de 500 jóvenes participaron en un acto dirigido a través de internet con el objetivo de divertirse; qui redactava l'article però, va deixar-se un gerundi al final de la frase: molestando. La notícia del diari també ens deia que aquesta canalla, la majoria dels quals no superaven els trenta anys i que havien estat convocats a aquest emplaçament a través del Facebook, havien d'obeir a unes ordres que els donava un Gran Germà a través dels auriculars dels mp3 que duien al damunt. El dia anterior en Jofre Font, que va anar a cobrir l'acte per l'Ànima, també ens descrivia la bogeria col·lectiva amb tota profusió de detalls. Es veu que el paricipants a l'acte, submisos a toc de pito als decrets del Gran Germà, s'havien de posar a saltar, ballar, llençar globus, abraçar-se o a simular cops de puny i plantofades d'aquelles que el soroll de les quals el feu amb les mans. Fins aquí tot bé: si volen fer el pallús que ho facin entre ells si això els diverteix (ara poser més d'un em considerarà un amargat. Em sembla just). Ara, que als altres ens deixin fer la nostra (és allò del "No molesteu el conductor"). Jofre Font va dir al programa del canal 33 que en certs moments, el Gran Germà (que per cert em va semblar entendre que es tractava del periodista musical Bruno Sokolowicz) ordenava que els paricipants a l'acte havien en cert moment de xocar les mans amb els turistes que passaven o abraçar els gossos que eren passejats amb tota tranquil·litat pels seus amos. Aquesta darrera imatge ens va ser servida per les càmeres de tv3; vaig poder veure com tres o quatre energúmens s'abraonaven al damunt d'un pobre ca que, atemorit a causa de la violència amb què se li presentaven aitals individus i tot veient-se encerclat per tot arreu, maldava sense nord per desfer-se de la corda que li lligava el coll i poder marxar esperitat (em sembla que jo si hagués estat en la seva situació li hauria ben mossegat la cama al que li hagués vist més cara de gilipolles i amb les ulleres de pasta més grosses). Doncs bé, la festa senyors fashions està molt bé sempre i quan no molestin els altres i més si tenim en compte que pel carrer hi passsa gent que probablement en aquells moments va a treballar o que senzillament està treballlant (no em vull ni imaginar què hauria passat si de cop i volta a un d'aquells xicots o xicotes, sota els decrets del Gran Germà, se li acut de parar un taxi i començar a fotre-li calbots al taxista mentre un altre li comença a prémer la botzina de manera incontrolada. O si a un altre se li acut agafar-li l'escombra a un treballdor de "Barcelona Neta" i s'hi posa a ballar com si estigués a la gran sala de la mansió de Don Fabrizio Salina a Il gattopardo). Jo sóc el primer de desmelenar-me quan surto de parranda (els amics més íntims saben com puc arribar-me a transformar) però les meves "sortides de mare" sempre afecten als meus companys isi en són ells les víctimes directes, he procurat com a norma no faltar-los mai al respecte que prou fan per aguantar-me les sonadures i no enviar-me a passeig.
La cronista de La Vanguardia acabava el seu article dient que l'èxit de la convocatòria de l'acte de promoció de l'Artfutura havia estat un autèntic èxit (com també ho havien estat altres performances organitzades amb anterioritat arreu del món) de participació i que molta gent destacava que tot allò havia estat molt divertit. Algú fins i tot deia que (cito textualment): Creo que es una gran idea movilizar a la gente para reivindicar el fin de esta sociedad estancada. Esclar, una societat estancada, avorrida i amargada com ara jo que no entenem la "diversió de la Barcelona moderna". Potser convindria posar-se tots plegats al lloc del conductor no creieu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada