Fa una mica més d'una setmana que es van complir els cinquanta anys de la mort del músic i escriptor Boris Vian. Des que en va parlar fa dues setmanes Joan de Sagarra a les pàgines salmó de La Vanguardia que he recuperat alguns llibres de poemes i he començat, amb molta calma (només el puc llegir en francès. En català està descatalogat i en castellà no em ve de gust) L'escuma dels dies (Lécume des jours). Sé que França ja s'ha començat a moure amb tot això dels actes commemoratius i aquí al nostre "sempre especial petit país" ningú no diu ni ase ni bèstia; en fi, què hi farem.
Ja vaig penjar dies enrere una versió del poema Je vouldrais pas crever interpretat pels grans Têtes raides(un dels grups que barregen música tradicional amb rock, punk i ska més influents de França i que aquí, de manera incomprensible, molt poca gent coneix) i ara he decidit enllaçar un parell de vídeos. El primer és una cançó dedicada a Barcelona, escrita i interpretada pel mateix Vian i la lletra de la qual podeu trobar-la al marge dret. Enllaço també una versió va fer de la mateixa peça el cantautor Thomas Fersen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada