Abans de marxar de vacances, em trobo en un d'aquells tràngols de què sovint parla el gran Quim Monzó: com organitzar la biblioteca de casa. A l'edifici on visc, la meva família hi té dos pisos de propietat; en l'un hi fan vida els meus pares i la meva àvia, i en l'altre el meu germà i jo. Fins avui mteix, els llibres estaven escampats entre el pis de dalt i el de baix: estaven apilats, entaforats, comprimits, i rebregats pels llocs més impensables. Finalment però, la meva "santa mare" va prendre una decisió dràstica tot dient que això no pot continuar així, que els llibres han d'estar ben col·locats perquè si no fan pols i arnes. Com que ja li conec la sonsònia vaig dir-li que tenia raó i ens vam posar d'acord per pagar a mitges un armari-biblioteca que instal·laríem al pis on viuen els meus pares en un indret que era, diguem-ne, una habitació de mals endreços. Com que jo i el meu germà ens movem constantment d'un pis a l'altre, vam considerar que encara que a baix no hi fóssim tantes hores com dalt, sí que valia la pena aprofitar aquella habitació. Fa cosa d'un mes doncs, vam engalanar-nos amb els parracs més distingits i vam començar a desmuntar l'habitació en qüestió: vam estripar paperots, vam encaixonar i emmagatzemar en altres racons les fotografies d'avantpassats que ni coneixíem però que la mare (sentimental de mena) volia conservar, vam desballestar mobles inservibles i corcats i vam netejar de pols el lloc. Un cop realitzada l'àrdua tasca, vam avisar el pintor amb el fi que traiés el paper de la paret (que es conservava des dels anys vuitanta) i que finalment la pintés. I per fi, avui ens han portat l'armari dos xicots alts i forts talment també dos armaris. En tres horetes ho han tingut enllestit i a continuació, frisós jo de veure les prestatgeries plenes, he començat amb una energia sobrentural a traginar llibres d'un pis a l'altre. Ben aviat però ja treia el fetge per la boca mentre que ma mare, dona sàvia i pràctica em deia que Carles, home no siguis gandulot i agafa el carretó de comprar. Jo però no me l'escoltava pobreta, ocupat el magí com tenia amb el fet de tenir ben aviat els llibres col·locats per poder-me a continuació recrear la visió davant de les pretatgeries lluentes inoves de trinca. Però certament, hauria d'haver escoltat la meva mare: quan ja portava deu o dotze viatges, com deia, no podia dir ni ase ni bèstia però altre cop, i de manera miraculosa he tret forces de no sé on i de mica en mica he anat col·locant tots els llibres. Ara se'm plantejava el problema de l'ordre. En un article de ja fa temps, en Monzó deia que ell, a casa tenia els llibres ordenats per ordre alfabètic pel cognom de l'autor. Jo tenia pensat de fer el mateix i aquest matí, quan encara no havien vingut els operaris a muntar el moble m'hi he posat i he començat a ordenar els volums per cognoms (tot prescindint de mesclar gèneres i llengües- no fos cas que ens atabaléssim: Agut, Alexandre, Artís-Gener, Appelfeld, Bábchenko, Bartra, Bernhard, Bezsonoff, Borges, Buzzati, Cabré, Calders, Casassas, Catul, Coca, etc. però me n'he ben cansat aviat a mesura que començava a suar i a tenir mal de cap -nois, sóc impacient de mena!-). Així doncs, he tirat pel dret i he començat a entatxonar llibres a les prestatgeries com un posseït, sense ordre ni concert mentre al meu darrere l'àngel de la consciència (també anomenat "mare") em deia que un dia hauràs de demanar assessorament a un o altre per veure com l'has d'engiponar bé tot aquest cafarnaüm. Molt bé, però jo ja tinc el que volia des que estudiava a la "uni": tenir una biblioteca que fes caure d'esquena encara que aquesta m'hagués de fer fora de casa. I d'això de posar-hi una mica d'ordre ja m'h pensaré quan no faci tanta calor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada