En una de les classes recents d'un curs elemental de català vaig fer parlar als meus alumnes sobre un tema que du cert rebombori any rere any. Jo m'ho faig venir bé i l'acabo traient perquè crec que s'ho val i de pas, com que en aquests nivells als alumnes els falta vocabulari, els ofereixo un tema explosiu per fer-los garlar pels colzes. D'entrada al cap sempre hi tinc la mateixa pregunta: "què en peseu de la ciutat-botiga Barcelona?'" (aprofito que la majoria d'alumnes no han nascut a Catalunya per comprovar si està justificada la meva concepció perpètuament pessimista). Evidentment, no els formulo d'aquesta manera la pregunta, cal ser políticament correcte! Per tant els dic: "Us agrada Barcelona?" o "Quines activitats hi feu?" o també "Quins indrets coneixeu de Catalunya?" i fins i tot "Ja heu tastat els calçots?" (aquí sempre sol haver-hi algú que acaba preguntant-me que quina diferència hi ha entre "calçot" i "calçotets"). Per tant, com que es tracta de fer-los parlar sempre procuro allargar la xerrada mentre vaig anotant-los a la pissarra (sense interrompre'ls) els errors que van cometent a mesura que parlen per finalment analitzar-los amb calma (els errors, no pas a ells; ja m'enteneu). Doncs com deia, si la xerrada s'allargassa, procuro ampliar el camp de mires i fer que em comentin no només quines coses els agraden més del país i de Barcelona en concret (ja que la majoria hi viuen) i quines altres no els agraden. En aitals converses sempre hem acabat parlant del "Bicing" i les reaccions sempre han estat d'allò més variades. D'entrada, jo els comento que personalment en tinc una visió força negativa associada als nyaps que ja ens té habituat el nostre alcalde Hereu. Els dic que tinc la sensació que en aquesta ciutat volem córrer massa, que volem ser massa europeus, massa moderns sense comprendre que no podem imitar els progressos dels països de "nord enllà" (que diria l'Espriu) perquè prèviament no hem fet un procés de creixement prou conscient per arribar a asssolir aquesta modernitat (aquesta és la meva modesta opinió). Com deia abans, les reaccions han estat força diverses. Fa un any per exemple, una alumna lleonesa que havia viatjat molt em deia que Barcelona no podia assemblar-se a Amsterdam on pots fermar tranquil·lament la bicicleta sense por que te la pispi un galifardeu amb les mans massa llargues (bé, ja us ho diré d'aquí un temps quan hagi passat per la capital d'Holanda) i que esclar, a Barcelona et trobaves no només amb els famosos robatoris en cas de tenir bicicleta pròpia sinó que quan et feies soci del "Bicing" sempre havies d'acabar anant a petar amb una bicicleta amb les rodes punxades o tan trinxada que l'hauríeu poguda confondre amb un ready made de Duchamp. En aquest sentit, la noia s'acostava a la meva manera de pensar mentre em deia que a més a més, Barcelona és una ciutat diguem que poc adaptada per muntar un bon servei d'ús de bicicletes. De totes maneres, també m'he trobat opinions molt contràries a aquesta idea inicial i sorprenentment provinents de gent del "nord enllà" que deia abans. Un xicot alemany d'un poblet de prop de Düsseldorf em deia dies enrere que els seus companys alemanys estan tan meravellats d'aquesta iniciativa que s'estan pensant d'implantar-la també allà (recordem que París la segona ciutat europea que es va fixar en això del "Bicing" i van posar en funcionment el seu Vélib -vélo libre-. I tinc entès que això ja s'ha estès en ciutats com ara Sevilla o Viena). En fi, ja se sap, hi ha opinions per tot. Jo no dic que no sigui una bona la idea muntar aquest aquest servei; el que m'emprenya és que, en primer lloc el senyor Hereu doni tanta importància a coses diguem-ne "secundàries" i en segon lloc, que des de l'Ajuntament es vulgui vendre la ciutat com un paradigma de ciutat puntera en això de la modernitat tot dient que sempre "estem a l'última" (si esclar però a base de posar pegots que qualsevol estranger espavilat -no d'aquells erasmus que fan passar gola avall litres i litres d'alcohol a la Plaça Reial- és perfectment capaç de veure). I mentrestant així es van disfressant els interessos turisticoeconòmics que nosaltres, "pobrets barcelonesos" contents i enganyats, de ben segur ni percebrem.
En resum, això del "Bicing" ha acabat sent un altre bunyol del nostre alcalde; és així, em sap greu i tinc raons de pes per dir el que dic. Veureu: durant l'any assisteixo a cursos de llengua francesa a l'Institut Francès de Barcelona i he de passar (per raons de transport i ubicació del centre) obligatòriament per un dels punts on hi ha el carril del "Bicing" més mal col·locat de la ciutat, això és, a la Diagonal. Més d'un cop he temut ser atropellat salvatgement per un ciclista per no haver-me ajustat prou bé les ulleres al clatell i per haver envaït el carril per on passen les biciletes. És per aquest motiu que vaig trobar extrodinari el "reportatge-gag" (perdoneu l'etiqueta horrible) que van emetre ja fa temps l'equip del no menys extraodinari Herois quotidians i que presentava Empar Moliner (un programa per cert, l'humor del qual em recordava en certes ocasions el del gran Calders; encara que amb una dosi bastant més important de mala llet). Tot el que s'hi comenta al vídeo és la pura veritat però es pot dir que jo en el fons ja me n'he fet a la idea que això funciona així. Em sembla que finlment hauré d'acabar confiant en el nostre alcalde i com diu la Moliner (i també la meva mare), m'escoltaré l'àngel de l'orella dreta i passaré a partir d'ara pel carrer tot fent equilibris (Déu nos en guard de ser un incívic!). Al cap i a la fi faré esport perquè això de tant llegir i escriure no pot ser bo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada