Doncs home, què vols que et digui! Jo l'he llegit i tampoc no et perds res de l'altre món. Passa bé, no dic que no, però no és alta literatura que diguem oi? Hi ha cert intríngulis, això sí. En fulano, l'altre dia em diu que no, que jo no el penso llegir cago'n Déu! que sembla que s'acabi el món amb en Larsson de la punyeta! i jo que li dic que sí fulano, que sí, però això ha passat sempre; que tots, qui més qui menys, hem anat traginant al metro el best seller de torn en un moment o altre i que... què coi! que n'hi ha de bons d'aquests volumots! I en fulano, tretzener, que m'engalta que au passa avall, no em crec que em diguis això tu que has llegit les delícies més fines de la literatura universal; bé vaja, et feia més gurmet, xicot! I jo que li rebato que sempre em fas el mateix i que en García Márquez també és un supervendes! I ell que sí, que sí, que no m'expliquis sopars de duro i que bé, que jo no et dic que aquest paio no sigui bo però ara no em ve de gust llegir-lo.
I així, ben bé mitja hora, no t'enganyo. I jo que no sé mai què he de fer perquè entre l'un que només llegeix els clàssics i l'altre que només llegeix les novetats... I ara, aquí al sarró, hi duc la nova d'en Soler, aquesta del Companys que l'altre dia la veïna em deia que quina ximpleria fer anar en Companys al 2015 amb una màquina del temps i jo que bé dona, però és que és una novel·la i en això consisteixen aquest tipus de textos, en saber distingir que el que s'hi explica és ficció pura i dura: I ella que no, nen, que no; que tu per moltes tables que tinguis en això de la fiuouogia, al fin i al cabo no hi éres quan ens van pelar en Companys i això de barrejar un home que ha existit en un context irreal no es fa; hombre ya! I jo que penso que perquè em surt amb aquestes ara aquesta cotorra (allò de l'una guerra havies d'haver passat, tu!) que perquè em barreja naps amb cols però també que deixem-ho córrer pobra dona i que com és possible que la gent continuï ofenent-se d'aquesta manera cada cop que fem sàtira política en aquest país.
Doncs sí sí , és un no parar. L'altre dia també, aquell company de la feina que va i m'engalta que és massa sensible amb aquest tipus de novel·les i que no puc llegir certes escenes perquè és que m'angoixa això de les violacions i la violència gratuïta. I jo que li dic que refotre! primer llegeix-los els llibres i després ja m'ho diràs! Iell, que no, que no que m'ho prendria massa a la valenta!
Ah, i no t'ho perdis; ahir, tot remenant entre articles i ressenyes a Internet sobre la famosa trilogia, vaig a petar al blog d'un tio sonat que té la barra de fotre-s'hi en portada, egòlatra com ell sol, una foto amb un llum al front. Quin il·luminat, mai millor dit! Doncs aquest paio, el blog del qual ha titolat "Ara buc" o "Ara vull" o què sé jo, va i m'escriu no sé què del Larsson, que no sé qui li ha dit que els best sellers són un cagarro i que una dona li ha comentat que li semblava que fer fer a en Macià (o era a en Commpanys?) un viatge en el temps amb algú de Polònia, no era respectuós. Ai, no em facis cas que parlo de memòria.
Per cert, per on vas tu d'Els homes que no estimaven les dones. És que ara no sé si l'acabaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada