I FA 40 ANYS, UNA COSA COMPLETAMENT DIFERENT (i 2)

I més coses, i tant! Moltes més coses van ser els Pythons. Ens sorprenia veure, tot fent ús de l'humor de l'absurd, un John Cleese transvestit de venedora de gelats amb un ocellot a la safata (AAAALBATROSSSS!!!) mentre, in media res, un home amb armadura se li acostava i li ventava un cop de pollastre de plàstic al cap. Ens sorprenien els Python quan a Els cavallers de la taula quadrada ens escapçaven sense avisar el final de la pel·lícula, quan s'atrevien a acabar The life of Brian (La vida de Brian) amb la imatge d'una muntanya amb una estesa de gent crucificada que cantava allò de Allways look on the bright side of life http://www.youtube.com/watch?v=1loyjm4SOa0 (com devien emprenyar-se els capellans!) o quan, en la mateixa pel·lícula escenificaven una lapidació que protagonitzamen els Python transvestits de dones i transvestits d'home per segon cop (tres transformacions en una!) http://www.youtube.com/watch?v=ZNeq2Utm0nU. I sobretot, continuava sorprenent-nos la seva crítica social, la seva mala llet i la provocació a The meaning of life (El sentit de la vida) i que ja entreveiem a la sintonia mateixa de la careta de la pel·lícula amb les brutals animacions de Terry Gilliam i el talent musical d'Eric Idle http://www.youtube.com/watch?v=7DA2MKuI6fs. I ens deixava clavats a la cadira la crítica a l'absurditat de les religions pel que fa a la concepció dels fills http://www.youtube.com/watch?v=ifgHHhw_6g8&feature=PlayList&p=6C8F17B87C70A6A4&playnext=1&playnext_from=PL&index=66

Fa uns deu o dotze anys que Quim Monzó parlava en un programa de literatura del Canal 33 d'aquell sketch del partit de futbol dels filòsofs que, tot atenet-se l seu ofici, no sabien si fer gol o no http://www.youtube.com/watch?v=QslXTuhQUCY . A partir d'aquí ja vaig haver begut oli i vaig fer-me tan malalt dels Python que conjuntment amb Pere Calders van bastir les bases de les meves carallotades habituals. I és que aquesta gent em van ensenyar que es podia fer broma amb els "tòtems" i amb els polítics i intel·lectuals d'un país, que allò agradava a la gent i tocava els nassos als peixos grossos. Llàstima que al nostre de país això no s'acabi d'entendre.