Cinc d'octubre de 1969. La BBC entrava a casa dels ciutadans anglesos amb unes imatges d'un home que, tot esparrracat i barbut, sortia de mar endins per, un cop la platja, adreçar-se a la càmera i dir amb veu cavernosa: It's... A continuació, la veu en off de John Cleese deia amb una sòbria modulació britànica i damunt d'uns dibuixos animats d'unes roses que creixien ufanoses allò de: Monty Python Flying Circus http://www.youtube.com/watch?v=T7jTC_V8sZQ. I d'això ja fa quaranta anys! Quaranta anys ens té la criatura! Quaranta anys de la irrupció d'aquests sis genis de l'humor de l'absurd (John Cleese, Graham Chpman, Eric Idle, Michael Palin, Terry Jones i Terry Gilliam), quaranta anys de la irrupció d'uns còmics que havien de posar potes enlaire el món de la comèdia no només a la sempre conservadora Anglaterra sinó també a tot Europa, quaranta anys de la irrupció de l'humor més transgressor i insolent, quaranta anys doncs de la irrupció dels pares de centenars i centenars de còmics actuals (La Trinca-dels primeres hereus al nostre país. Alguns dels seus gags del seu No passa res era calcat-, El Tricicle, Andreu Buenfuente, Toni Soler i Polònia o Tip y Coll, Faemino y Cansado, Pablo Carbonell, Gran Wyoming, etc. a l'Estat espanyol).
Dels Pythons ens sorprenia el seu humor atrevit, intel·lectualitzat (recordem que la meitat dels components del grup havia estudiat a Oxford i l'altra meitat a Cambridge) carregat de referents literaris i històrics i tot servint-se de l'acudit ràpid i directe amb un guió carregat de jocs de praules. Dels Pythons també ens sorprenia la seva modernitat, una modernitat que era el reflex d'un Londres en ple hippisme, un Londres que reclamava les noves llibertats, la lectura, els drets de la dona, la fi dels conflictes bèl·lics, l'atac a la classe política (feia un any del maig francès), etc. I ens sorprenia (als que ho vam veure més tard per raó de no haver nascut encara-) la qualitat de les imatges que, a finals dels 60 ja eren en color i amb una nitidesa sorprenents (Televisió espanyola, encara a les cavernes franquistes emietia en blanc i negre).
I dels Pythons, em diu la gent de la seva generació que la sèrie no va arribar fins molt més tard; de fet, fins que a Anglaterra ja se sabien pràcticament de memòria el primer llargmetratge Monty Python and the Holly Grail (Els cavalers de la taula quadrada i els seus seguidors bojos. 1975). Sort que "el gran porc" que deia Pere Quart, finalment va morir i Monty Python Flying Circus es va poder veure al nostre país (més val tard que mai!).
De tots els esquetxos de la sèrie n'he triat dos: el del lladre venedor d'enciclopèdies i el dels crits i tons de veu a la comissaria. No són els més coneguts però cal tenir-los presents. Adjunto també una pàgina meravellosa, els guions de la sèrie SENCERS!
Enjoy it!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada