Dies enrera, Terry Gilliam deia que amb motiu de l'homenatge que se'ls preparava als Monty Python per commemorar el quarantè aniversari, només esperava que ell i els seus companys de batalles no s'adormissin ni els caigués la bava en públic (a causa de l'elevada adat que gasten. No n'hi ha per tant senyors!). Doncs bé, dijous va ser el "gran homenatge". Els enfants terribles de la BBC van ser reunits a Nova York i van sotmetre's a un seguit de preguntes per part dels assistents a l'acte. A continuació es presentava un documental sobre ells i la seva trajectòria: Monty Python: Almost the truth (The Lawyer's cut).
De l'acte cal destacar-ne tres coses amb especial atenció:
1. La genial sortida de John Cleese en l'instant en què va dir que el moment més ridícul de la seva vida va ser quan en certa ocasió, va anar-los a veure la reina i van caure-li els pantalons (ai Joan, si sabessis a quants ens agradaria haver pogut ensenyar el cul a un monarca!).
2.El just record a Graham Chapman (mort l'any 1989) del qual van plantar-ne una figura de cartró a l'escenari (no deia res però almenys hi era en fotografia).
3. I la injusta no-aparició a dalt de la palestra de les dues actrius de la banda: Carol Cleveland i Connie Booth. Senyors de l'organització, aquí van fallar!
Adjunto un vídeo de la festa. Segurament a John Cleese, Terry Jones, Terry Gilliam, Michael Palin, Eric Idle, Carol Cleveland i Connie Booth a aquestes alçades de la pel·lícula (mai millor dit) això dels homenatges els deu semblar cosa de per riure, però pels que en serem fans in secula seculorum ens serveix primer, per recordar-los un cop més; segon, per agrair-los com ens van fer arribar a fer pensar i a ser crítics amb tot i tercer, per contradir a Terry Gilliam; perquè de baves i de badalls per part dels pythons ni jo, ni segurament els afortunats assistents a l'homenatge no n'hem vist cap.
THANK YOU GUYS!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada