Once I wanted to be the greatest,
no wind or waterfall could stall me.
And then came the rush of the flood,
stars at night turned deep to dust.
The greatest; Cat Power
Un amic de tota la vida, de bon paladar per la bona música i de tècnica depurada al baix, em comentava que un angelet de veu melodiosa i seductora va passar per un estudi de gravació d'el Masnou on solen anar a enregistrar-hi els discos els grups d'ara de música en català. Em diu que l'angelet de veu melodiosa va asseure's al piano i es va posar a tocar i a cantar amb certa desesma. En acabar, va aixecar-se amb tan mala sort que va ensopegar de manera absurda i va lesionar-se en un dit de la mà. Ai las! l'angelet d'ales pansides, la tristesa, el dit a can pistraus... perdoneu, però jo crec que tot i lesionada, aquell dia, Cat Power va continuar sent The greatest perquè la bellesa que desprenen aquesta mena d'éssers celestials ni els vents, ni les cascades (com diu ella mateixa) ni els pianos salvatges la poden abatre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada