La meva mare explica sovint que quan jo era petit, per mirar de dur-me al parvulari sense sentir com jo remugava i feia el ronsa, a l'hora de sortir de casa em deia que au Carles, no pateixis que només anirem a l'escola a saludar i prou. Jo, content i enganyat i bo i empassant-me que la mare no em faria la mala jugada de fer-me quedar en aquell lloc estrany, arribava a la porta del centre, feia una reverència a la professora i feia saber al personal que jo ja havia fet la feina i que ja podíem girar cua cap a casa. Lògicament, la mare em deia que no, que Carles, t'has de quedar, em sap greu! I jo, amb cara de quatre i la llagrimeta a punt de regalimar-me galta avall pensava com n'era de traïdora aquella senyora que m'havia parit.
De la mateixa manera que jo vaig ser un incomprès en aquella època, ara ha estat igualment incomprès el bon home que va voler fer una visita a Silvio Berlusconi que, recordem, s'està recuperant de l'agressió de Massimo Tartaglia (un senyor que, repeteixo, no té cap vinculació amb l'esquerra italiana). La nova ànima de càntir també ha estat titllada de "pertorbat mental" pel sol fet que se li van trobar al cotxe tres estics d'hoquei i dos ganivets de cuina. Les autoritats italianes diuen que aital senyor va entrar a l'hospital como Pedro por su casa i tot i que no anava armat, sembla que duia males intencions. Ai las! Però qui no us diu que l'intrús no treballava d'encarregat de material d'un equip d'hoquei de Roma (ho dic per això dels estics). O i si era un esmolet que duia els ganivets al cotxe perquè tenia la moto amb la mola afiladora al taller? I en qualsevol cas, que no val prou la paraula d'un home que, en ser interceptat per la policia va dir que ell s'havia colat a l'hospital amb l'únic objectiu d'anar a saludar Berlusconi? D'acord, potser duia algun estilet amagat a l'infern de l'americana i de ben segur que si hagués arribat a l'habitació del Primer Ministre potser hi hauria hagut una discussió de llamps i trons i vés a saber si el nostfe home hauria acabat dispensant alguna punxadeta al polític. Però bé vaja, si aital improbable situació hagués arribat a bon port, no creieu que alguna infermera o infermer, algun metge o metgessa no hauria trobat en un racó o altre un ungüent per apaivagar el dolor provocat per fiblades vàries ?
L'assassí sempre és el majordom. O potser era el cirurgià plàstic, amb tants ganivets. I potser li volia fer passar la mola per la cara, perquè no li quedés granulada, com la del Jordi González. En fi, si li volia fer mal, segur que era una bona persona i un futur heroi de la humanitat.
ResponElimina