"El davanter s'ha escapolit de l'escomesa". Recordo que la primera vegada que vaig sentir en boca de Joaquim Maria Puyal aquesta frase vaig pensar: "Cony, quin català que gasta per dedicar-se als esports". Avesats com estàvem a sentir dir als locutors de televisió i ràdio allò de "el jugador ha xutat amb la seva cama esquerra" (com, amb la seva cama esquerra? Però que habitualment xuta amb la cama esquerra d'un altre jugador?) coi, doncs ens va semblar prodigiós el registre del mestre. Recordo que una vegada Andreu Buenafuente, que va començar retransmetent pertits d'hoquei patins, deia que els periodistes novells que no tenien un domni massa bo de la llengua i dels registres periodístics els destinaven indefectiblement a les seccions d'esports (curiós). Amb això no vull dir evidentment que tots els periodistes d'esports siguin iguals però sí que si els sentiu parlar en tertúlies diverses teniu la impressió de certa divagació i desestructuració en el discurs i sobretot hi detecteu la forta càrrega de trascendència que posen en tot allò que expliquen.
Llegeixo a l'Avui que Joaquim Maria Puyal ha estat nomenat membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans. Doncs ja era hora! Els meus alumnes que aprenen l'idioma sempre em demanen què cal escoltar a la ràdio i a la televisió, quin és el model del "bon periodista" lingüísticament parlant. Jo evidentment sempre els cito en Miquel Calçada i en Joaquim Maria Puyal. I és que en Puyal, que va retransmentre el primer partit de futbol en català el 5 de setembre de 1976, és el primer locutor de ràdio que un dia va gosar recitar uns versos de Foix en per antena. Tot això té molt de mèrit i és que la bona narració d'un partit de futbol també ha de ser un art i en Puyal hi excel·leix: tot allò que explica durant la locució és important. En Puyal no només recita i posa en funcionament un registre de català excel·lent; en Puyal contrasta dades en antena, s'interessa pel que diu el soci, completa la seva locució amb els comentaris dels oients i pronuncia el nom dels futbolistes amb el matís fonètic que exigeix l'idioma del país d'on provenen. Brutal! I sobretot, en Puyal hi posa ganes i passió, i radia els partits sense crits de bogeria i histèria com fan altres cadenes perquè senyors, el futbol és un esport amb qual hem de gaudir i no pas contreure-hi un infart de miocardi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada