Aleeerta (que diu en Monegal)! No us alarmeu abans d'hora a pesar de la aparent violència dels títols i les imatges. Au doncs, entrem en matèria. Fa tres dissabtes que els del Canal 33 han encetat un cicle de pel·lícules de Jean-Luc Godard tot aprofitant que entre aquest 2009 i el 2010 fa quaranta anys del naixement de la Nouvelle vague http://es.wikipedia.org/wiki/Nouvelle_vague. També l'any que ve (concretament a finals de 2010) Godard farà vuitanta anys i continua, i continua, i continua... (com aquell c
onillet famós). I que per molts anys continuï continuant (perdoneu la repetició) fent cinema amb aquesta genialitat i lucidesa. El cas és que fa tres setmanes en Gorina i companyia ens van oferir EN VERSIÓ ORIGINAL I EN CATALÀ!!!!!!! (sí, sí ja ho llegiu bé, ja; però no em fa res tornar-ho escriure; doncs apali: EN VERSIÓ ORIGINAL I EN CATALÀÀÀÀÀÀÀÀ`!-allargo la "a" perquè així fa l'efecte que podeu sentir-me i tot) Bande à part, amb aquella famosa escena de la ballaruca http://www.youtube.com/watch?v=nQWx6TXWw1Y. Van continuar amb Tout va bien i van rematar el clímax godardià amb la deliciosa Week-end de la qual sempre m'ha captivat l'escena que enllaço més avall. Són presents a cada minut i a cada segon de la pel·lícula la crítica al capitalisme, als comunistes de postal, als "pijos" que estiuegen à la campagne, als rics salvatges que no tenen cap respecte ni per la mare que els va parir i que no dubten fins i tot a devorar-se entre ells. Enmig d'exagerats i pretesos litres i litres de sang-salsa de tomàquet doncs, hi ha aquesta gran escena que us deia. Fixeu-vos aquells que no hàgiu vist la pel·lícula com explica i resol Godard el conflicte de classes (extraordinari!).
onillet famós). I que per molts anys continuï continuant (perdoneu la repetició) fent cinema amb aquesta genialitat i lucidesa. El cas és que fa tres setmanes en Gorina i companyia ens van oferir EN VERSIÓ ORIGINAL I EN CATALÀ!!!!!!! (sí, sí ja ho llegiu bé, ja; però no em fa res tornar-ho escriure; doncs apali: EN VERSIÓ ORIGINAL I EN CATALÀÀÀÀÀÀÀÀ`!-allargo la "a" perquè així fa l'efecte que podeu sentir-me i tot) Bande à part, amb aquella famosa escena de la ballaruca http://www.youtube.com/watch?v=nQWx6TXWw1Y. Van continuar amb Tout va bien i van rematar el clímax godardià amb la deliciosa Week-end de la qual sempre m'ha captivat l'escena que enllaço més avall. Són presents a cada minut i a cada segon de la pel·lícula la crítica al capitalisme, als comunistes de postal, als "pijos" que estiuegen à la campagne, als rics salvatges que no tenen cap respecte ni per la mare que els va parir i que no dubten fins i tot a devorar-se entre ells. Enmig d'exagerats i pretesos litres i litres de sang-salsa de tomàquet doncs, hi ha aquesta gran escena que us deia. Fixeu-vos aquells que no hàgiu vist la pel·lícula com explica i resol Godard el conflicte de classes (extraordinari!).Au, i a les armes, etcètera, etcètera, etcètera,... (al cub).
NOTA: alerta amb el lèxic dels subtítols (en castellà de l'Amèrica del Sud). Així doncs, el substantiu plata troba l'equivalent en "diners" pel català i el verb coger (propi del registre vulgar) ho fa en els verbs "cardar" o bé "follar" si ens atenem als equivalents més fidels pel nostre idioma.
http://www.youtube.com/watch?v=bEkCtKJBG7o
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada