dijous, 31 de desembre de 2009

L'HOME DELS NASSOS


Ja és ben bé que quan jo era petit em ben ensibornava la meva mare. Quan a més a més la tradició catalana era l'excusa ideal per engalipar-me, no deixava passar l'ocasió, esclar. Tal dia com avui jo, altre cop content i enganyat, sortia al carrer a buscar l'Home dels nassos que amb tanta pompa se m'havia anunciat el dia anterior. Me l'imaginava abillat amb robes especials, què sé jo, amb peces medievals de vellut o de domàs i amb un gran barret cofat. Però no, la meva mare em deia que no, que aquest senyor va vestit com tu i com jo, que és com els patges reials que pujen a l'autobús amb americana i corbata i que tu no els distingeixes precisament per això, perquè van camuflats home! D'aquesta manera, quan s'acostava la vigília de reis, els meus ulls escrutadors anaven amunt i avall entre els seients dels autobusos buscant senyors amb barba blanca platònica, senyors de cabell marronós i senyors negres amb els cabells com Michael Jackson quan cantava amb els seus germans. Desencantat doncs de la imatge maedievlística de l'Home dels nassos que jo m'havia creat al magí, ara, condicionat, me l'imaginava amb trajo i corbata però gastant una barba deixada i esfilagarsada perquè en la descripció que em feia la mare també hi havia certs tocs de pintoresquisme i de cert aire bohemi; així, aquest personatge misteriós esdevenia algú que vestia robes elegants però velles i que només sortia al carrer aquell dia tan especial a passejar la seva condició de feréstec a fi d'espantar les criatures. Conclusió, que sempre acabava per no trobar-lo perquè a més a més, cada cop que li deia a la mare que l'havia vist, em repetia una vegada i una altra que no que aquell que li deia era el veí conco de sota de casa, que no t'hi has fixat prou i que em sembla que t'acaba de passar pel costat i tu, com sempre fill meu, estaves caçant mosques.


Com que històricament no hi ha hagut manera de trobar-lo, de gran he anat investigant d'on sorgeix aquest personatge. Tot revisant el Costumari català de Joan Amades ens hi trobem el següent: Hom creu que avui passa l'ésser fantàstic més monstruós que hagi pogut crear la fantasia més fecunda. Ens referim a l'Home dels nassos, personatge que posseeix tants nassos com dies té l'any. Com que avui és el darrer, el personatge al·ludit té, com tothom, un sol nas i, per tant, l'home dels nassos pot ésser tothom. Això no obstant, hom en parla a la mainada de manera que pugui entendre que el monstre té tres-cents seixanta-cinc massos. Abans aquest subjecte arribava per via marítima i hom el podia veure per la vora de mar. Més tard hom el va localitzar al Pla de Palau, on fa cap al punt de migdia i, situat a dalt d'un cadafal, a fi que tothom el pugui veure, es moca la gran nassada, feina en la qual embruta una dotzena de llençols. És corrent de preguntar als infants petits que van amb llurs pares de visita o que van a comprar a alguna botiga, si ja han vist l'Home dels nassos i, en contestar negativament, hom els diu que tot just acaba de passar i que l'haurien pogut ben veure si hi haguessin anat una estoneta abans.


Com a homenatge a l'Home dels Nassos, enllaço un gran tema de La Trinca poc conegut. El muntage del vídeo és una mica fluixet però aquí el que fa gràcia és la lletra.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada