dilluns, 7 de desembre del 2009

NO TOQUEU LES "CATANYOLES"!


Fa uns dies que no paro d'esgargamellar-me corregint els meus alumnes amb allò de: "no digueu "tenir que" sinó "haver de", amb allò altre de: "no podeu dir que deixa'm una fulla per fer el borrador sinó que deixa'm un full per fer l'esborrany" i finalment, convencent-los amb què modifiquin el tan típic i tòpic afegiment de la"i" al passat del subjuntiu ("si jo estiguessi"). Ara bé, a ells també els tinc fins al capdamunt amb això de què cal dir o què no cal dir en català, què és correcte i què no, què en diu sobre això o sobre allò altre l'Institut d'Estudis Catalans o perquè ara són correctes els verbs "tindre" i "vindre i quan anàvem a escola no. En fi, que fins a la "barretina catalana" en matèria ideomàtica hi estem tots (cadascú -professors i alumnes- però per raons diferents esclar). Quan faig classe, sempre dic que jo ensenyo allò que és normatiu i que no demano ni pretenc que els alumnes escriguin com Josep Pla, però si que exigeixo uns mínims de correcció lingüística; bé vaja, que procurin utilitzar un registre de català el mínim de castellanitzat possible. Ja sabem que tots estem en més o menys mesura empeltats de lèxic i de construccions castellanes que cal llimar (quants catalanoparlants no diuen allò de "Que està en Joan?" per comptes de dir "Que hi és en Joan" o bé allò altre de "Com no va venir ahir, no vam poder anar al teatre" per comptes de "Com que no va venir ahir, no vam anar al teatre"). També solc dir que qualsevol idioma es regeix per una normativa que pot semblar més o menys encotillada i més o menys "passada de moda" però que cal saber (encara que sigui per aprovar un examen) per molt que no s'usi (o s'usi malament de manera sistemàtica). Assumit això, concloc que jo a classe els demanaré que almenys entenguin posem per cas una substitució pronominal del tipus "Treu-la'n" o bé que l'encertin amb allò de la invariabilitat de gènere del pronom "li" sempre que substitueixi un Complement Indirecte ("Truco al Pere"- LI truco, "Truco a la Maria"- LI truco). De la mateixa menera els dic també que evidentment, un cop fora de l'aula, no s'obsessionin amb allò d'ai, ara no sé si aquest verb l'estic flexionant bé o coi, ara no sé si aquesta paraula és correcta en català. Total: que parlin com els sembli i com se sentin més còmodes (que jo també dic cigarro, taboaco i disfrutar).

D'altres alumnes, en especial els dels cursos elementals, em pregunten quins programes de televisió i de ràdio poden mirar i sentir a fi d'aprendre un bon català. Jo sempre els recomano que prestin atenció als grans Joaquim Maria Puyal i Miquel Calçada (tot i que en el fons acabo recomanant-los qualsevol informatiu en català menys els programes que fa el divertit (eufemisme) Ferran Monegal que, castellanismes a part, és capaç de fer servir els mots "criatura" i "incrustar" en contextos lingüísticament tan incontrolats per ell com equívocs en el resultat de la comprensió de la globalitat de la frase on ha inclòs aquests mots. Quants de vosaltres no recordeu com en més d'una ocasió, per dirigir-se al públic que té la paciència d'anar-lo a veure al plató diu: "Avui ens acompanyen criatures de Barcelona, d'El Prat, de l'Hospitalet....". Criatures!!! -amb bolquers i xumet?-. O, tot brandant el bolígraf s'emociona dient allò altre de "Han incrustat en Buanafuente a la Sexta!". L'han incrustat? Cony, deu estar incòmode sense poder moure's no creieu?. En fi, deixem-ho córrer).


Se suposa que els mitjans de comunicació que emeten en català han d'utilitzar un bon registre lingüístic però per desgràcia, ja comencen a ser habituals els filtres del castellà que amb comptagotes i sense pausa van apareixent com bolets als programes de TV3. D'aquesta manera, podreu sentir dir en més d'una ocasió allò de "Els polítics han pres una decisió al respecte" (per comptes de "els polítics han pres una decisió respecte a això") en boca de periodistes de prestigi.

Una companya de feina em passa aquest vídeo que enllaço més avall sobre l'espanyolització del nostre idioma. En fi, cal estar alerta però també és important que ens ho mirem amb filosofia i bon humor com sembla que fan els que han muntat el vídeo.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada