Fa uns dies, una companya del Facebook catalana d'origen però resident a Xile parlava sobre la presència del discurs nadalenc del rei Joan Carles a les televisions autonòmiques. Ella, des de la llunyania estant, evidentment no el va veure i, encara que ho hagués pogut fer, de ben segur que quan se l'hagués trobat als nassos hauria canviat de canal immediatament. Llegeixo a l'Avui l'article de Sebastià Alzamora que també parla d'aquesta comèdia que, sincerament, ja comença a cansar http://paper.avui.cat/opinio/detail.php?id=181000. I comença a cansar per dos motius; en primer lloc, i tot prenent les paraules de l'Alzamora, perquè em sembla d'una absurditat galopant dedicar un espai de temps televisiu a aquest senyor que, amb el seu discurs anual no diu mai res (és cert que si no el vols veure pots no fer-ho, evidentment -com em proposa un altre company del Facebook que respon que al Canal 33 el rei no va fer acte de presència; béééé, s'accepta "pop" com a animal de companyia!) i coi, tant per tant coincideixo amb l'Alzamora amb què caldria si més no desmelenar-la una mica a sa magestat tot posant-li d'acompanyants Belén Esteban i Jorge Javier Vázquez (jo hi afegiria l'Àngel Llàcer que li mati amb bramus estentoris el cuc de l'orella o bé en Jordi LP amb el fi que en Juanca sàpiga que de frikis a casa nostra també en tenim). I el segon motiu pel qual comença a cansar tota aquesta comèdia, és una conclusió d'aquest estat de coses que planteja l'Alzamora: la carota del rei i allò que diu deixa entreveure que la situació política i social a l'Estat espanyol i a Catalunya és del tot normal i que la democràcia, que no para d'anomenar, és perfecta. Tots sabem que això no és ben bé així. Ara bé, a mi el que em dol és la posició de TV3 que s'omple la boca amb allò que el referèndum del 13-D va ser un èxit sense precedents, que si Madrid ens posa el carmelet a la boca i després ens el treu, que si això que si allò, que si naps que si cols i després...pam! s'emet el discurs del rei amb gran pompa i en hora de màxima audiència. Consideracions polítiques a part (mai no he entès com pot ser que TV3 emeti el discurs d'un rei d'un país que no em considero meu. Què hi pinta aquest senyor aquí?), la contradicció de plantejments i objectius de la cadena fa temps que es ben present. Desconec si l'Estat espanyol imposa l'emissió del discurs a les televisions autonòmiques (quins nassos oi?). Si fos així, no veig que TV3 s'hi resisteixi gaire sincerament.
Ah! i tot això, per molt que avui sigui vint-i-vuit de desembre, no és una broma (per dissort).
Enllaço un gran tema de Georges Brassens que més d'un hauria de fer servir com a arma de combat. Al costat del videoclip podeu desplegar-vos-hi la lletra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada