dissabte, 2 de gener del 2010

MÉS MAS SENYORS POLÍTICS, MÉS MAS!

Mourrons pour des idées, d'accord, mais de mort lente,

d'accord mais de mort lente.




Mourir pour des idées; Georges Brassens






Llegeixo a l'Avui que el darrer disc de Roger Mas, Les cançons tel·lúriques, ha estat nomenat com el millor disc de la dècada que acabem de deixar. La decisió ha estat presa a partir d'una enquesta feta entre músics i periodistes musicals i, certament, l'han encertada de ple. Vaig tenir la sort de conèixer en Roger Mas fa un parell d'estius perquè un company que toca el baix va haver de fer un parell de bolos amb el músic de Solsona. A primer cop d'ull, em va semblar un geni de cap a peus. Vaig dinar amb ell i la seva banda i em van semblar tots una gent amb uns extensíssims coneixements musicals i sobretot, una gent que no queia en la pedanteria més repulsiva en què cauen certs músics quan la fama (i la manca de fama; que a vegades també passa) els puja al cap. Recordo que quan el meu company músic va fer les presentacions amb en Roger Mas, aquest em va estrènyer la mà i em va dir "Hola Carles, què tal?" amb un to de com si em conegués de tota la vida.

Sol passar que les nostres institucions no promocionen els nostres autors com caldria (recordeu com el govern de Jordi Pujol va marginar l'Ovidi Montllor i en Quico Pi de la Serra?). Relegats doncs a aquesta marginació i com que els governs juguen amb allò de què cal que escolti la gent per tenir-los controlats, sempre acaba succeïnt que gent com en Roger Mas (entre d'altres grans músics del país) acaben sent només una delicatessen per als gourmets de la poesia i de la bona música. És curiós, perquè ni el seu disc més pop (Mística domèstica) no va servir per acostar-lo als públics més joves. Ja he repetit més d'un cop en aquest blog allò de la por que sembla que tenen els nostres polítics d'oferir bones menges culturals al poble. En aquest estat de coses però, i tot i que tinc la sensació que sempre piquem sobre ferro fred, cal continuar revivindicant que coi, d'artistes bons també en tenim a Catalunya i que, senyors polítics, cal mostrar els nostres talents artístics a la gent, que de ben segur que no prendran mal ni ells ni vostès.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada