J'ai trouvé devant mes yeux ce matin
mille et une bonnes raisons pour me sentir bien.
J'ai jeté mes angoisses par la fenêtre
et je me frotte les mains en me disant peut-être.
Rester debout encore un peu et demain
oublier la peur de suivre
le même chemin qu'hier matin.
Rester debout et redevenir quelqu'un,
debout parce qu'on veut vivre,
debout parce que ça fait du bien.
Rester debout; Debout sur le zinc
Fa dies que escalfo el cap injustament als meus companys amb els meus "conflictes" amb certa persona de nacionalitat francesa amb qui tinc tracte dos dies per setmana i de qui m'estalviaré donar més pistes (aquells amb qui n'he parlat ja sabeu de què va. I a la resta només puc avançar-vos que el conflicte el tinc amb algú que ja fa temps que, sense jo entendre-ho, no accepta en primer lloc la meva insaciable passió per les llengües i que es nega a continuació a voler compartir amb mi la set de coneixement.). Poster d'aquí un temps podré parlar amb més llibertat d'això que comença a molestar-me en excés. Però sempre ens quedarà París, sempre ens quedarà la literatura, sempre ens quedarà la música i sempre ens quedaran els bons companys que ens coneixen i saben com som realment. I de cop, navegant pels mars virtuals, m'arriben al port un dels grans descobriments musicals que he fet darrerament en llengua francesa; altre cop els Debout sur le zinc em porten nous aires d'optimisme i ganes de continuar dempeus.
Merci à tous!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada