Esclar. Avui tot eren anècdotes, rialles i bromes. Però també hi havia aquell que maleïa els ossos als responsables de carrerteres i transports varis per no haver pogut evitar el caos d'ahir en plena nevada (hi ha qui, havent de sortir fora de Barcelona, va arribar a casa a quarts de quinze o qui fins i tot va haver de fer nit a la ciutat a casa d'un parent o amic). Hi ha qui va quedar-se aturat enmig d'un túnel de tren sense menjar ni poder anar al lavabo, qui va tornar en taxi i va desdinerar-se i qui va optar per calçar-se uns esquís o uns patins d'esquiar sobre gel. Hi ha qui va dir que que bé, ara podrem fer un ninot de neu amb una pastanaga per nas i qui va dir que us poséssiu el ninot i la pastanaga per on no fa falta ni dir. Hi ha qui va agafar boles de neu per fer-les lliscar esquena avall a algun vianant distret i qui van engegar l'esquena a can pistraus de resultes d'haver fet un pas en fals sobre la vorera relliscosa. Hi ha qui va fer fotos i qui va fer vídeos, qui va quedar-se sense comunicació telefònica i qui va atrevir-se a agafar el cotxe tot engalanant-lo de cadenes per tot arreu. Va haver-hi qui es va afartar de veure comentaris i fotos de tota mena al facebook i qui vam fer-lo servir per fer les nostres conyetes amb els jocs de paraules (i si en comptes de caure quatre volves haguessin caigut quatre vulves? que deia l'un i si en comptes de quatre volves i/o quatre vulves haguessin caigut quatre vàlvules? que reblava un altre). I de tot plegat què eh? doncs res; una nevada històrica maca i, segons com, malparida que servirà per comentar amb els que vinguin darrere on érem i què fèiem quan s'esdevenia aquest fenomen tan estrany a la vista per nosaltres els barcelonins. I ahir hi havia també qui deia que això rai, que demà farà un sol enlluernador. Efectivament, després de la tempesta sempre ve la calma.
Enllaço el gran tema de Graham Coxon In the morning en versió zen-bucòlica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada