Aquest xicot s'ha ben guanyat el cel: sis copes una rere l'altra, reconeixements de tota mena i admiració en cada gest que fa i en cada paraula que diu. Aquesta nit a més a més ha estat reconegut com a català de l'any. Sóc el primer admirador de Josep Guardiola (com a entrenador, esclar, ha aconseguit el que molts d'altres només van poder ensumar -entre d'altres el mestre Cruyff amb la decepció de la Copa Intercontinental de 1993-) però crec que potser ens estem passant una mica de voltes; sort que Guardiola, com sempre, ha demostrat saber estar al seu lloc i només s'ha deixat veure i sentir a l'acte de lliurament del premi a través d'una pantalla (nois, demà toca treballar i de valent).
Enllaço l'extraordinari sketch dels de Crackòvia sobre l'"Església Guardiolana" perquè ja només falta que al de Santpedor me'l facin sant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada