diumenge, 7 de març del 2010

ELS GUSTOS DEL PARADÍS

Et si je n'ai rien de tout ça, peu importe;

j'irai chanter devant ta porte Emilie.

Et si on ne m'ouvre pas, que le diable m'emporte;

peu m'importent les saveurs du paradis.


Emily; Soan



Fa dies que em noto mancat de paraules i temes interessants per al blog i sincerament, sóc del parer que si no hi ha res a dir, doncs no cal forçar la màquina. La meva manca d'idees queda però compensada per la recent febre de descoberta de nous músics en llengua francesa. Aquest artista vaig trobar-me'l als nassos com un bolet tot buscant al "tub musical" altres llepolies del país veí.
I si no se'ns obren les portes que ens menin als gustos del paradís, qui sap si en algun lloc hi ha una Emilie que ens espera perquè li anem a cantar la solfa sota el balcó.









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada