Dies enrere feia aparèixer el poeta francès Jacques Prévert en un d'aquests meus escrits. A la cafeteria El cafetó del carrer Indústria de Barcelona, hi ha penjada la famosa fotografia que Robert Doisneau li va fer i que us annexo amb el text.
La primera vegada que vaig veure el retrat, encara no coneixia Prévert i, evidentment, no n'havia llegit res. No recordo qui me'n va parlar per primer cop però sí que em recordo assegut just a sota mateix del quadre, fumant un cigarret de picadura (quan a dins d'El cafetó encara hi podíeu fumar), amb un cafè americà al davant i llegint-li al mestre uns excel·lents poemes traduïts brillantment per Miquel Desclot (Preversions). Vaig quedar tan fascinat per la senzillesa dels seus versos que, anys després, vaig provar-ne la lectura en francès (l'èxit de comprensió -tenint en compte el meu coneixement pèssim de l'idioma- va ser variable en funció del poema).
He imaginat moltes vegades què li deu ballar pel cap a Prévert en el moment que Doisneau li fa la fotografia. Espera algun dels seus amors que apareixen en els seus poemes? Poser maleeix el Déu que vol que no baixi del cel (Pater noster)? on peut pas le savoir! O encara: Què pinta a la foto el gos negre i cec per la llana que li cobreix els ulls i que jeu mansoi al costat del poeta? És seu? Potser sí oi? Sembla que està lligat a la cadira! I... qui deu ser el senyor gras que apareix al final de la imatge? Fixeu-vos també en l'actitud relaxada de Prévert. Què deu fumar? Un Gitanes? Quin vi deu beure? D'altra banda, noo sembla massa content oi? O senzillament, ha decidit sortir a fer un tomb i relaxar-se en una terrassa segurament una tarda d'un dia festiu tot volent allunyar-se de la turbamulta que fa cues quilomètriques a l'entrada dels cinemes? On peut pas le savoir!
En qualsevol cas faci el que faci, esperi a qui esperi; la imatge que va caçar Doisneau és el reflex de la personalitat del poeta: del Prévert senzill, del Prévert proper però també del Prévert escèptic i crític amb el món que tan bé va descriure als seus versos.
JE SUIS COMME JE SUIS
Je suis comme je suis
je suis faite comme ça
quand j'ai envie de rire
oui je ris aux éclats
J'aime celui qui m'aime
es-ce ma faute à moi
si ce n'est pas le même
que j'aime chaque fois
Je suis comme je suis
je suis faite comme ça
que voulez-vous de plus
que voulez-vous de moi.
Je suis faite pour plaire
et n'y puis rien changer
mes talons sont trop hauts
ma taille trop cambrée
mes seins beaucoup trop durs
et mes yeux trop cernés
et puis après
qu'est-ce que ça peut vous faire
je suis comme je suis
je plais à qui je plais
qu'est-ce que ça peut vous faire.
Ce qui m'est arrivé
oui j'ai aimé quelqu'un
oui quelqu'un m'a aimé
comme les enfants qui s'aiment
simplement savent aimer
aimer aimer...
pourquoi me questionner
je suis là pour vous plaire
et n'y puis rien changer.
JO SÓC AIXÍ COM SÓC
Jo sóc així com sóc
jo sóc com m'han parit
quan tinc ganes de riure
faig un gran esclafit
estimo el que m'estima
quina culpa en tinc jo
si no és sempre el mateix
el que em vol de debò
jo sóc així com sóc
jo sóc com m'han parit
què més es pot voler
què més de tan polit.
Jo sóc fet per plaure
i no puc fer-hi re
tinc els talons massa alts
el culet massa ple
els pits massa atrevits
els ulls tallen l'alè
i a més a més
per què us ha d'importar
jo sóc així com sóc
agrado a qui em voldrà
per què us ha d'importar
el que ara m'ha passat
doncs sí n'he estimat un
doncs sí un m'ha estimat
com s'estimen els nens
que estimen simplement
estimen estimen
no cal buscar-hi un perquè
jo sóc aquí per plaure
i no puc fer-hi re.
La traducció és de Miquel Desclot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada