Tafanejant per la xarxa he conegut la notícia del retorn d'una banda que m'ha fet molta il·lusió. Es tracta del grup de pop-rock anglès Blur. Fundadors juntament amb els arrogants i ganduls germans Gallagher d'Oasis, Blur van ser els fundadors de l'anomenat brit pop a la dècada dels 90.
Jo era de Blur (de Blur i de Pulp. Els dos grups amb més elegància del panorama musical de l'Anglaterra de l'època). De totes maneres, en aquella edat en la qual jo tot just començava a sortir de l'adolescència, confesso que només em fixava en la musiqueta enganxosa que m'oferien Damon Albarn i Graham Coxon, els dos galls del grup.
Amb el temps, la banda va anar-se desfent de les tornades meloses i va començar a experimentar amb els sons electrònics. Amb el seu sisè i setè discos (13 i Think Tank), els nois de Colchester van demostrar que havien crescut notòriament; el llenguatge musical era més sofisticat. Jo amb els anys vaig anar oblidant-los senzillament perquè també creixia no només d'alçada sinó també de cervell i, evidentment, havia d'ampliar els meus horitzons musicals (això sí, els mantenia a casa ben desats per amb el temps poder-los tornar a assaborir, com els bons vins). Ara que tinc més coneixements en matèria musical, m'ha satisfet molt saber que Blur ha programat uns concerts pel mes de juliol d'aquest any al Hyde Park de Londres. M'he posat a desempolsegar els discos i a repassar cançons al You Tube. Ara, "com que ja sóc gran i prou experimentat", he parat atenció a les lletres de la banda. Ara, que "ves a saber si els anys m'han fet més savi", és quan noto que aquesta gent tenen lletres realment força interessants. Hi ha crítiques a les societats conservadores, a l'estupidesa dels joves musculats de les platges mediterrànies, al culte al cos, a la despersonalització de l'home modern, a la incertesa del futur, a la buidor i a la solitud de la vida del tombant de segle i inici del següent, al món de la publicitat, al món del menjar ràpid, etc. Només dir-vos que el segon disc de la banda, de 1993, ja es titolava Modern life is rubbish! Sobren les paraules oi?
En fi, que estem d'enhorabona i que grups com aquest són molt necessaris sempre què carai!
Us deixo amb una petita obra mestra del grup la lletra de la qual resumeix (amb un lèxic molt senzill això sí) el que us comentava i a més a més el que s'hi diu és molt actual! Fixeu-vos d'altra banda quines imatges tan ben filmades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada