Aquest és el títol de l'edició en anglès de la darrera novel·la d'Amélie Nothomb Ni d'Eva ni d'Adam. Ves per on!El sempre inescrutable món de com cal traduir els títols de les novel·les! Bé, el cas és que ahir es presentaven a l'Istitut Francès de Barcelona les traduccions al català i al castellà del text de Nothomb. L'auditori, que semblava el Camp Nou en un Barça-Madrid de tanta gent com hi havia, va fer que aquells que vam arribar justos de temps haguéssim d'asseure'ns a terra i en fila índia de dalt a baix del passadís central del pati de butaques. A les primeres files, els prohoms de les editorials i de la crítica: Jorge Herralde, Eugènia Broggi Marina Espasa. La puntualitat, suïssa: a dos quarts de vuit apareixien per un cantó Amélie Nothomb i Sergi Pàmies, fidel traductor al castellà de les novel·les de l'escriptora belga. Tot a punt doncs: un espai immillorable i còmode, amb la il·luminació precisa i amb la projecció a la paret de l'escenari de les portades de les edicions en català i en castellà del llibre amb les dimensions idònies pels que som curts de vista.
Per començar, un dels "peixos grossos" de l'Istitut Francès s'excusava que davant del devessall d'assistents, els organitzadors haguessin hagut de limitar l'accés a la sala; en fi, què hi farem! Amb certs problemes amb els micròfons, Sergi Pàmies va llegir un text brillant de presentació en el qual parlava més de la seva feina de traductor dels textos de Nothomb que de la mateixa autora ("Ets una mica liant, Pàmies" que després li va retreure -a propòsit d'una altra cosa- una assistent a l'acte, "Faig el que puc jo!" que responia ell. Ai criatures! Que no li coneixeu al mestre Sergi les boutades ?). El cas és que a continuació va parlar la convidada. Les matèries tractades, les esperables: els temes tractats a la novel·la (l'amor, el menjar, la infantesa, la llengua, etc.) i al llarg dels seus altres llibres; la cultura belga i sobretot la japonesa,etc. No cal dir que cada vegada que Nothomb ve a Barcelona arrossega no només riuades de gent (com d'altra banda em sembla que li passa a França i a Bèlgica, però alerta! no al Japó on, segons ella ha estat titllada de "mentidera" i on la crítica se li ha llançat a la jugular) sinó també riuades de preguntes en tots els idiomes (que ben mirat, només van ser tres: francès, castellà i català. Amb aquest ordre d'aparició" que diuen a les pel·lícules. Nois, què voleu! El català continua sent l'aneguet lleig! i creieu que els pocs cabells que em queden és d'estirar-me'ls per aquesta raó!). De les preguntes, algunes de curioses com ara la primera que es va proposar (una noia d'una vintena d'anys, en català): "Amélie, jo no veig quina relació hi ha entre l'amor i els samurais". Déu n'hi do oi? Una altra de més tècnica i que Nothomb i Pàmies es van haver de fer repetir fins a la sacietat i que sóc incapaç de reproduir a causa del seu elevat contingut intel·lectual. Només us puc dir que em sembla que anava d'economia (el meu cervell va fer un reset per uns instants, ho confesso). I finalment la pregunta de la noia que va titllar de liant a Pàmies i que va dir a Nothomb que la seva aparença física la feia més jove del que realment era. I tot amanit per petites conyes del mestre Pàmies del tipus "Hi ha algun micro a la sala a part de metges?"-això en un francès perfecte encara que amb certa dicció catalana -recordem que l'escriptor i traductor va néixer a París i s'hi va estar fins als dotze anys-). I finalment destacar també els equilibris que feien els dos contertulis amb les petaques i els auriculars de la traducció que constantment feien llufa.
De le resta, coses típiques i tòpiques. En vaig sortir mot satisfet i veient que entenc el "francès per cursos bàsics" de Nothomb millor del que em pensava. Una altra cosa és parlar-lo i per això hauria d'haver tingut com té Rinri (l'altre protagonista de la novel·la) a l'autora belgojaponesa com a xicota de Tokyo.
Per començar, un dels "peixos grossos" de l'Istitut Francès s'excusava que davant del devessall d'assistents, els organitzadors haguessin hagut de limitar l'accés a la sala; en fi, què hi farem! Amb certs problemes amb els micròfons, Sergi Pàmies va llegir un text brillant de presentació en el qual parlava més de la seva feina de traductor dels textos de Nothomb que de la mateixa autora ("Ets una mica liant, Pàmies" que després li va retreure -a propòsit d'una altra cosa- una assistent a l'acte, "Faig el que puc jo!" que responia ell. Ai criatures! Que no li coneixeu al mestre Sergi les boutades ?). El cas és que a continuació va parlar la convidada. Les matèries tractades, les esperables: els temes tractats a la novel·la (l'amor, el menjar, la infantesa, la llengua, etc.) i al llarg dels seus altres llibres; la cultura belga i sobretot la japonesa,etc. No cal dir que cada vegada que Nothomb ve a Barcelona arrossega no només riuades de gent (com d'altra banda em sembla que li passa a França i a Bèlgica, però alerta! no al Japó on, segons ella ha estat titllada de "mentidera" i on la crítica se li ha llançat a la jugular) sinó també riuades de preguntes en tots els idiomes (que ben mirat, només van ser tres: francès, castellà i català. Amb aquest ordre d'aparició" que diuen a les pel·lícules. Nois, què voleu! El català continua sent l'aneguet lleig! i creieu que els pocs cabells que em queden és d'estirar-me'ls per aquesta raó!). De les preguntes, algunes de curioses com ara la primera que es va proposar (una noia d'una vintena d'anys, en català): "Amélie, jo no veig quina relació hi ha entre l'amor i els samurais". Déu n'hi do oi? Una altra de més tècnica i que Nothomb i Pàmies es van haver de fer repetir fins a la sacietat i que sóc incapaç de reproduir a causa del seu elevat contingut intel·lectual. Només us puc dir que em sembla que anava d'economia (el meu cervell va fer un reset per uns instants, ho confesso). I finalment la pregunta de la noia que va titllar de liant a Pàmies i que va dir a Nothomb que la seva aparença física la feia més jove del que realment era. I tot amanit per petites conyes del mestre Pàmies del tipus "Hi ha algun micro a la sala a part de metges?"-això en un francès perfecte encara que amb certa dicció catalana -recordem que l'escriptor i traductor va néixer a París i s'hi va estar fins als dotze anys-). I finalment destacar també els equilibris que feien els dos contertulis amb les petaques i els auriculars de la traducció que constantment feien llufa.
De le resta, coses típiques i tòpiques. En vaig sortir mot satisfet i veient que entenc el "francès per cursos bàsics" de Nothomb millor del que em pensava. Una altra cosa és parlar-lo i per això hauria d'haver tingut com té Rinri (l'altre protagonista de la novel·la) a l'autora belgojaponesa com a xicota de Tokyo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada