El diari Avui anunciava aquest matí que el cas Rubianes se solucionarà amb sentència absolutòria. Ja era hora! Llàstima que en aquest país la gent s'hagi de morir a fi que les coses es normalitzin.
No acostumo a escriure massa de política (o de temes que més o menys s'hi puguin associar) per tres motius: el primer, perquè no hi entenc gaire; el segon, per no enganxar-me els dits i ferir susceptibilitats i finalment perquè estic fart de queixar-me de tot allò que no funciona en aquest nostre país (sincerament, ja fa molts anys que tinc coll avall que no deixarem de ser el cul del món per molt que ens hi escarrassem). De totes maneres, continua provocant-me mals de panxa estentoris llegir notícies com la del cas Rubianes.
La Fundación para la Defensa de la Nación Española (refotre! per escriure això m'he hagut de posar una pinça al nas!), un cop mort Pepe Rubianes, ha decidit retirar l'acusació contra l'ultratge a Espanya que deien que l'actor havia proferit a El club d'Albert Om. Sincerament, és patètic tot això (és clar, com que en Rubianes ja ha desaparegut, nobleza obliga i correm-hi tots a retirar acusacions. No, claro, nosotros somos muy caballeros). Doncs ja han fet tard senyors! Evidentment més val tard que mai, també cal dir-ho. La llàstima de tot això és que si el tema només afectés el poble espanyol, segurament ens seria ben igual; però com sempre, quan Espanya fa esclatar la bomba de la caspa i de la intolerància, la merda (perdoneu per la paraula) sempre acaba esquitxant Catalunya. De totes maneres, la pallassada no s'acaba aquí. Jordi Panyella (qui firma l'article de l'Avui) diu que encara falta passar un últim tràmit per "acabar de perdonar el pobre Rubianes". A mitjans de maig hi haurà una vista oral amb tots els actors del "cas Rubianes" que servirà per deixar clar que totes les acusacions contra el còmic galaicocatalà ja no tenen raó de ser (també s'ho podien haver estalviat no trobeu?).
És curiós que encara ara, en aquest país no hi hagi la llibertat d'expressió que voldríem. Els nostres polítics se les donen de progres i acaben demostrant una estretor de mires sorprenent. Que un polític de dretes se senti incòmode quan l'imiten (posem per cas) és del tot esperable. El que realment és preocupant és que mandataris que es diuen d'"esquerres" (i coneixedors de les més variades cultures) expressin el seu malestar davant la sàtira política. Dic això perquè com ja sabeu, Anglaterra fa dècades que ridiculitza els polítics des de la gran BBC (Monty Python Flying Circus, The young ones, Yes minister, etc.) i aquí, els espanyols (però també els catalans, desenganyem-nos) demostren (i demostrem) que encara es llepen (i ens llepem) el dit. Volen i dolen (volem i dolem). Diuen (i diem) que s'han de posar (i ens hem de posar) a la mateixa alçada d'Europa en això de la cultura. Però a la mínima que el bufó alça la veu, se'l decapita salvatgement (què us he d'explicar!). Sí que és cert que el sector més reaccionari en l'afer Rubianes va ser el sector més ranci de la dreta espanyola (per tant ja seria l'esperable) però no puc desfer-me del pressentiment que això no s'acabi fent extensiu també a Catalunya (mireu si no el dia que Jordi Pujol li retreia a en Toni Soler que Polònia presentava Benet XVI com un idiota! Senyor Pujol home, sembla que no hagi viatjat mai vostè! És evident que Benet XVI no és un idiota, com tampoc no ho és José Montilla, Artur Mas, o Tomàs Molina! En això cosisteix l'histrionisme de la paròdia!). En fi, que ens falten encara uns quants anys per créixer. Tenint en compte tot això, potser convindria que almenys aprenguéssim a fer una mica de comèdia i que no se'ns veiés tant el llautó (ho dic tant per la dreta espanyola casposa i excessivament repetitiva com per l'esquerra catalana disfressada de progressisme).
Per aquells que vulguin recordar les declaracions de Pepe Rubianes a El club, els n'enllaço l'extracte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada