No recordo haver vist gairebé mai (per no dir mai) a la televisió uns genis de l'humor com aquests dos senyors que teniu aquí al costat. Com és possible? Potser no vendria prou un còmic que fonamentés els seus acudits en el joc de paraules (o joc de paràboles que diria en Sergi Mas tot fent de Molt Honorable), en la "conya" lingüística ràpida i en l'humor surrealista més típicament britànic? Sí que és cert que diversos showmans han recollit part de l'herència de Tip y Coll. I recalco el substantiu "part" perquè ni Andreu Buenafuente, ni el Gran Wyoming (entre d'altres) crec que s'hi hagin arribat a assemblar. Potser els que més s'hi han acostat han estat Pablo Carbonell i sobretot, el duet Faemino y Cansado.
Si traslladem tot això a l'ambit català ja estaríem parlant de ciència-ficció. I em sap molt de greu, perquè de material crec que n'hi ha. Ja em direu perquè no es podrien agafar peces humorístiques de la tradició literària catalana (Calders, Trabal, i fins i tot segons quins textos de Carner o de Pla!) o bé d'autors actuals (Quim Monzó, Sergi Pàmies, Empar Moliner, entre d'altres) i fer-ne adaptacions per la televisió o el teatre (en aquest darrer cas com van fer Dagoll Dagom amb Antaviana)?
Sempre s'ha dit que fer humor és extremadament difícil i més encara oferir un producte que posi en pràctica tot un aparat escènic com el de Tip y Coll. Jo prefereixo, és clar, aquest tipus d'acudit lingüístic ràpid que la carrincloneria de Joan Pera a qui els anys li acceleren a passes agegantades el desfici per voler ser el germà petit de Woody Allen (recordo que en una ocasió va dir sense cap mena de vergonya que si ell hagués nascut a Nova York molt probablement seria Woody Allen. Déu n'hi do quin ego oi?). Doncs que no! Que no hi ha manera! Però... que no existeixen aquests humoristes? O bé és que les televisions es pensen que l'espectador no és capaç d'entendre un tipus de bromes més refinades i intel·lectualitzades? Si volen, no cal ni esmentar el Cardenal Richelieu, Picasso o Trotsky com feien els Monty Python; però sí que seria convenient elevar una mica més la qualitat dels programes d'humor i els guions de les sèries de televisió (ara per ara, em fa l'efecte que entre Catalunya i l'Estat Espanyol jo només salvaria Polònia i Aída). Sempre doncs aquesta por de no maltractar massa el cervellet de la gent. TV3 ja fa anys que crec que es va estavellar i ni Mònica Terribas ha aconseguit revifar el moribund. "És clar- que diria ella- TV3 ha de ser una televisió que arribi a tothom. Qui vulgui cultura ja té el 33!" Doncs no altre cop! Sembla que l'esport preferit d'aquest país sigui anar passant d'un extrem a l'altre sense trobar un terme mig. Us en recordeu del Persones humanes? Què en queda de tot allò? Mentre presentadors guapos i guapes i fashion total ocupen la completesa de la graella de la televisió catalana, gent com Joaquim Maria Puyal o Miquel Calçada deu fer temps que s'han venut el televisor i es dediquen a llegir les obres completes de Montaigne! En fi, que no en traurem l'aigua clara. Altre cop doncs, ens queda mirar a l'estranger, veure com l'evolució continua i resignar-nos a continuar (com deia dies enrere) sent el cul del món.
Us deixo amb un extracte d'una de les bromes de Tip y Coll. Si us plau, que ningú s'ofengui amb la conya del final del gag (no us agafeu les coses pel cantó que crema caram!).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada