Una nit que tornava cap a casa de la cerveseria de can Banzet,
se m'acosta un senyor i em pega un cop de fuet al cap i quan estava estès a terra
va encendre un misto per mirar-me la cara i va dir: "M'he equivocat, no és ell".
I es va empipar tant que em va clavar un altre cop de fuet.
Les aventures del bon soldat Sveijk; Jaroslav Hasek
Fa molts anys vaig veure en un programa de futbol internacional com un periodista li posava al davant el micròfon a un soci (o aficionat) del Milan (era aquella època en qu
è el club rossonero jugava de meravella amb Baresi, Rijkaard, Gullit i Van Basten). Aquell equip, que va fer les delícies de qualsevol bon gurmet del futbol, va propiciar un gran apassionament de masses (més o menys com està passant ara amb el Pep team). La febre pel Milan era tan forta que, el senyor del qual us parlava a l'inici va respondre al periodista que per ell només hi havia dues coses importants a la vida: la feina i el club, en aquest ordre. El soci en qüestió deixava de banda per tant la família o la salut (per posar dos elements que jo personalment considero els més importants que puguin existir). Doncs bé, no sé si l'actitud de l'aficionat del qual parlem es podria qualificar de "fanatisme exagerat" (caldria veure quina relació tenia amb la família) però en qualsevol cas, tothom estarà d'acord amb mi que la veneració desmesurada pel futbol i pel "teu club" existeix i existirà (en diferents graus de "malaltia", deixeu-me dir-ne). Una mostra d'això és la decisió que el R.C.D.Espanyol podria prendre en relació a l'actitud de Noemí Rubio, futbolista de l'aquip femení del club. Llegeixo a El País i a La Vanguardia que Noemí va decidir anar a València a veure la final de la copa del rei entre l'Athletic de Bilbao i el Barça. Fins aquí cap problema. Ara, els senyors de l'Espanyol s'han escandalitzat pel fet que Rubio "no només va gosar anar a veure la final que jugava l'etern rival ciutadà" sinó que, a més a més, es va embolicar a la cintura una bufanda del Barça i es va pintar la cara amb els colors blau i grana. La noia va decidir penjar a Facebook les fotografies que es va fer habillada d'aital manera i és per aquí per on l'han enganxat. En conèixer l'Espanyol aquest fet (que una treballadora del club "gosava" trair-los) ha optat per impedir-li que pugui jugar la International Women's Cup 2009 que es disputa aquest cap de setmana a Salou (déu-n'hi do!). El més absurd de tot però, és que el club es planteja de despatxar-la (han perdut el senderi!). Com és possible que no s'entengui que Noemí Rubio va anar a veure alegre i feliç un partit de futbol, que només va anar a veure un espectacle ofert per dos grans equips, que només va anar a veure com dues grans aficions s'agermanaven com mai i com feien d'una cosa en el fons tan buida com el futbol un motiu de joia i optimisme? Per altra banda, quin mal hi ha en el fet que Noemí Rubio sigui seguidora del F.C.Barcelona sempre i quan (i així ho han manifestat les seves companyes d'equip) defensi amb dents i ungles el club que li paga; mentre que al camp respongui bé i faci bé la seva feina! No ens estem tornant tots bojos amb aquestes idees soviètiques de defensar "a mort" el teu equip. No nego que ser del Barça, de l'Espanyol, del Reial Madrid o del Santa Perpètua de la Mogoda va lligat a un sentiment, a una identitat i si molt m'apureu a una ideologia política; de fet, tothom ha desitjat en més d'una ocasió que el seu rival perdi "perquè és l'equip de l'Estat", "perquè és l'equip dels pijos" o "perquè tal o tal jugador és un ruc que cobra una pasta rufa i no ha acotat mai l'esquena -que diu el gran Llach-". Tot això però ha de quedar aquí; i que consti que l'actitud del R.C.D.Espanyol em revolta tant com si ho hagués fet el Barça, el Sant Andreu o els del Sant Perpètua de la Mogoda (pobres, els deuen estar xiulant les orelles). Voler despatxar Noemí Rubio és una aberració: aquesta noia no ha ofès a ningú (posar-se una bufanda del Barça i anar-lo a animar a València no és cap heretgia! Com tampoc no ho hauria estat si una jugadora del F.C. Barcelona hagués anat a animar l'Espanyol a la final de la UEFA que van jugar fa uns anys contra el Sevilla o com si un aficionat del Barberà del Vallès es dirfressés de hooligan del Santa Perpètua de la Mogoda.
è el club rossonero jugava de meravella amb Baresi, Rijkaard, Gullit i Van Basten). Aquell equip, que va fer les delícies de qualsevol bon gurmet del futbol, va propiciar un gran apassionament de masses (més o menys com està passant ara amb el Pep team). La febre pel Milan era tan forta que, el senyor del qual us parlava a l'inici va respondre al periodista que per ell només hi havia dues coses importants a la vida: la feina i el club, en aquest ordre. El soci en qüestió deixava de banda per tant la família o la salut (per posar dos elements que jo personalment considero els més importants que puguin existir). Doncs bé, no sé si l'actitud de l'aficionat del qual parlem es podria qualificar de "fanatisme exagerat" (caldria veure quina relació tenia amb la família) però en qualsevol cas, tothom estarà d'acord amb mi que la veneració desmesurada pel futbol i pel "teu club" existeix i existirà (en diferents graus de "malaltia", deixeu-me dir-ne). Una mostra d'això és la decisió que el R.C.D.Espanyol podria prendre en relació a l'actitud de Noemí Rubio, futbolista de l'aquip femení del club. Llegeixo a El País i a La Vanguardia que Noemí va decidir anar a València a veure la final de la copa del rei entre l'Athletic de Bilbao i el Barça. Fins aquí cap problema. Ara, els senyors de l'Espanyol s'han escandalitzat pel fet que Rubio "no només va gosar anar a veure la final que jugava l'etern rival ciutadà" sinó que, a més a més, es va embolicar a la cintura una bufanda del Barça i es va pintar la cara amb els colors blau i grana. La noia va decidir penjar a Facebook les fotografies que es va fer habillada d'aital manera i és per aquí per on l'han enganxat. En conèixer l'Espanyol aquest fet (que una treballadora del club "gosava" trair-los) ha optat per impedir-li que pugui jugar la International Women's Cup 2009 que es disputa aquest cap de setmana a Salou (déu-n'hi do!). El més absurd de tot però, és que el club es planteja de despatxar-la (han perdut el senderi!). Com és possible que no s'entengui que Noemí Rubio va anar a veure alegre i feliç un partit de futbol, que només va anar a veure un espectacle ofert per dos grans equips, que només va anar a veure com dues grans aficions s'agermanaven com mai i com feien d'una cosa en el fons tan buida com el futbol un motiu de joia i optimisme? Per altra banda, quin mal hi ha en el fet que Noemí Rubio sigui seguidora del F.C.Barcelona sempre i quan (i així ho han manifestat les seves companyes d'equip) defensi amb dents i ungles el club que li paga; mentre que al camp respongui bé i faci bé la seva feina! No ens estem tornant tots bojos amb aquestes idees soviètiques de defensar "a mort" el teu equip. No nego que ser del Barça, de l'Espanyol, del Reial Madrid o del Santa Perpètua de la Mogoda va lligat a un sentiment, a una identitat i si molt m'apureu a una ideologia política; de fet, tothom ha desitjat en més d'una ocasió que el seu rival perdi "perquè és l'equip de l'Estat", "perquè és l'equip dels pijos" o "perquè tal o tal jugador és un ruc que cobra una pasta rufa i no ha acotat mai l'esquena -que diu el gran Llach-". Tot això però ha de quedar aquí; i que consti que l'actitud del R.C.D.Espanyol em revolta tant com si ho hagués fet el Barça, el Sant Andreu o els del Sant Perpètua de la Mogoda (pobres, els deuen estar xiulant les orelles). Voler despatxar Noemí Rubio és una aberració: aquesta noia no ha ofès a ningú (posar-se una bufanda del Barça i anar-lo a animar a València no és cap heretgia! Com tampoc no ho hauria estat si una jugadora del F.C. Barcelona hagués anat a animar l'Espanyol a la final de la UEFA que van jugar fa uns anys contra el Sevilla o com si un aficionat del Barberà del Vallès es dirfressés de hooligan del Santa Perpètua de la Mogoda.En resum, no cal que anem tant a estiracabells sempre i menys en una cosa com el futbol que només ens aporta alegries temporals. El futbol és un esport i convé, penso, deslligar-lo de consideracions excessivament connotades pels símbols. Si no posem fre a aquesta mena de bogeries no m'estranyaria trobar d'aquí un temps un titular als diaris que digués: La directiva del Barberà del Vallès ha decidit llençar als lleons un jugador per haver cantat l'himne del santa Perètua de la Mogoda".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada