diumenge, 31 de maig del 2009

CORDAR-SE ELS PANTALONS


Fa uns dies vaig creuar-me amb Raimon davant d'El Corte Inglés de Plaça Catalunya. No és ni el primer, ni el segon, ni el tercer cop que me'l trobo per aquella zona posat que hi viu molt a prop. Tot elegant i senyor, es passejava amb la seva dona tot gaudint d'una tarda assolellada i benèvola. Avui li deia a un company que en Raimon em recorda Yves Montand http://www.youtube.com/watch?v=lOZPWpiNUWQ, a la dona del qual li van preguntar com era possible que tingués tants diners si sempre es posicionava a favor dels més pobres. Simone Signoret (dona molt intel·ligent) va respondre que tot allò que tenia el seu marit ho havia aconseguit amb esforç constant i sense parar de treballar. Raimon ha fet exactment el mateix, ha estat sempre un treballlador infatigable que des d'un posicionament d'esquerres s'ha solidaritzat sempre amb aquells que han tingut menys sort a la vida. Aquest fet no li ha impedit però que pugui permetre's de viure amb un cert luxe i comoditat però sempre des de la més sincera humilitat (se li nota a l'expressió de la cara i en la manera de caminar). Raimon és un optimista vital que molt probablement no us faria cap lleig si el paréssiu, li demanéssiu un autògraf i li diguéssiu un sentit "Moltes gràcies per tot, mestre". Raimon no ha presumit mai de la fama i només ha aparegut a la televisió quan calia, no ha hagut de portar mai ulleres fosques per passar desapercebut i s'ha barrejat sempre amb la gent encara que s'hagués de passejar a les cinc de la tarda pel bell mig de la Plaça Catalunya plena com un ou, ell era un més. I sobretot, Raimon es defineix pel seu optimisme; per un optimisme i un treball que l'han portat a fer les seves cançons i a musicar els grans poetes catalans (Ausiàs March, Salvador Espriu). El tremp de veu i l'energia que transpiren les seves peces tot embolcallades d'un treball d'instrumentació impecable contribueixen a completar la figura de "cantautor total". Però Raimon també ens ha seduït amb una veu més subtil i encisadora com quan va musicar I beg your pardon, de Salvador Espriu (tot un cant a aprofitar cada moment de la vida) poema del qual ara podem recuperar-ne un variant molt divertida (que enllaço més avall) i que va interpretar fa molts anys amb La Trinca al programa No passa res.


Llarga vida a Raimon!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada