I van parlar, i molt bé. La sala Be cool de Barcelona era plena. L'espai mínim. Era tan reduït que per poc que els músics alcessin la mà podien arribar a gratar el sostre. La distància era tan curta entre el públic i Françoiz Breut que fins i tot podíeu ensumar el perfum que duia. Conscient que la cantant de Cherbourg no és una superestrella del pop-rock mundial, una hora i mitja abans de l'actuació Françoiz es cruspia al bar de la cantonada una hamburguesa gegantina amanida amb un bon raig de quètxup (sort que les calories no se li noten al cos!). Conscient que no és una superestrella del pop-rock firmava discos i samarretes abans de la seva actuació mentre a l'escenari els teloners Soy un caballo li començaven a preparar el terreny. I conscient que no és una superestrella del pop-rock xerrava amb el públic arran de pista al final del concert.
L'actuació, curta però intensa. Només tres músics a l'escenari: un bateria i percussionista, un guitarrista i la mateixa Françoiz Breut que a part de cantar manipulava aquell aparell que a Barcelona als anys vuitanta en dèiem el tocata. No calia res més: la simplicitat justa però virtuosa dels músics, la veu dolça i acaronadora de Breut i sobretot, la familiaritat amb el públic; de fet, abans de començar els bisos ens deia que Com que sou tan simpàtics us farem tres o quatre cançons més.
I les cançons de l'últim disc ( À l'aveuglette) van sonar plenes d'energia, sobretot Terre d'ombre i molt especialment Les jeunes pousses. Però també hi va haver lloc pels vells temes, per les peces amb la justa mescla d'èpica musical i poesia en les lletres i amb clar "segell Dominique A". D'aquesta manera van sonar amb perfecta calidesa peces tan brillants com Ma colère, Derrière le grand filtre, L'origine du monde, Km.83 i especialment Si tu disais. Només un però: que en un altre concert en el qual hi hagi tan poc espai per moure's, certs energúmens amb cubata incorporat i enduts per l'emció provocada per l'espectacle no m'agafin per l'espatlla amb el braç que els queda lliure. La resta molt bé. Merci Françoiz !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada