Dins de cada cotxe assegut al volant,
dins de cada cotxe pitjant el pedal,
dins de cada cotxe mirant-se al mirall;
disfressat d'home normal
trobareu un animal.
Lluís Gavaldà, Dins de cada cotxe hi ha un animal
El poble català té por. Té por que mentre treu diners del caixer automàtic no entri a l'oficina de "La Caixa" un mala ànima qualquiera i li posi una navalla al coll per tal d'atracar-lo, té por que el sapastre del gos del veí (morrió en boca) no li fumi queixalada (du morrió però és com si no el veiéssim. Nois! Hi ha gossos la còrpora dels quals us pot ben esglaiar!), té por del mateix veí del qual pensa que ara li cantarà les quaranta perquè ahir li devia sentir els gemecs amb el marit o la dona al llit (i és que fillets, avui en dia les parets de les cases són com paper de fumar!), té por de l'energumen que t'empeny al metro per tal de poder entrar (ep mestre! que aquí tohom ha d'anar a treballar!) i sobretot, té por del trànsit. Doncs no n'hi ha per tant, què voleu que us digui. Sí que és cert que els taxistes fan el que volen, que massa cotxes se salten els semàfors en vermell, que més d'un fa avançaments temeraris per l'esquerra o que caminant per la vorera d'alguns llocs de Barcelona heu d'estar permanentment pendents que no us atropelli una bicicleta. Tot això és cert però crec que el poble català no pot anar tant amb l'ai al cor quan surt de casa. Ni els atracadors barcelonins són com els que podríeu trobar posem per cas a Nova York, ni els gossos catalans són lleons del Congo, ni el veí és en Norman Bates hitchcockquià ni els conductors de la nostra estimada ciutat són conductors italians. És aquí on vull arribar. És precisament a Itàlia on el poble català hauria de tenir por. Jo fa molts anys que vaig ser a Roma de vacances i ja vaig poder comprovar com les gasten els conductors de per aquelles terres. Darrerament però, alguns companys de feina que hi han anat de vacances o bé hi han viscut m'han confirmat la imprudència del "conductor italià" (també és cert, em diuen, que a Itàlia hi ha menys accidents però). L'espècie de conductor més salvatge (o de les més salvatges) és el napolità. Em diuen a la feina que si el senyor que mena un autobús ha d'envair la vorera per poder passar en el cas que es trobi al davant un cotxe mal aparcat que envaeix el seu carril, ho fa tranquil·lament. Em diuen també que si un cotxe ha d'aparcar en quarta fila i a més a més en perpendicular amb els altres cotxes, no té cap mena de problema i també ho fa. I em diuen per acabar que si es dóna el cas que un cotxe particular ha d'anar en contradirecció durant una bona estona en un moment determinat, es deixarà estar de manies i no us n'adonareu que ja ho haurà fet. Prova d'això és aquest vídeo impagable que em passa un àvid company professor mig italià. Jutgeu vosaltres mateixos i digueu-me si a Nàpols les pors que té el poble català no estarien plenament justificades. Sort que no tinc carnet de conduir!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada